La merescuda i treballada victòria contra l’Atlético ens va deixar detalls per comentar. Valverde insisteix que l’equip ha d’intentar jugar sempre junt, és a dir que les línies defensives, del mig del camp i atacant han d’estar tan poc separades com es pugui. De vegades, això no és possible i apareixen partits que en algunes fases són d’anada i tornada. En l’espectacular trajectòria en la lliga, quan falten onze duels perquè s’acabi, no coneix la derrota. Si l’equip és líder destacat a vuit punts del segon, no només és per la fortalesa defensiva, sinó també per la gran capacitat rematadora, comprensible per les qualitats dels seus davanters, entre els millors del món. La gran aportació d’Ernesto Valverde és transmetre la necessitat de jugar a prop per fer les corresponents ajudes defensives i així recuperar pilotes a les zones que ell digui. Coneixem les excel·lències del joc ofensiu del Barça, un estil propi basat en la possessió, a jugar molt en camp contrari, en l’amplitud en el joc i en la velocitat alta de circulació de pilota. L’aspecte defensiu sembla que és tan important. Feia la sensació que el 4-3-3 era intocable, però a aquest entrenador el 4-4-2 li està donant un gran resultat. Simeone comentava en roda de premsa el canvi que ha fet l’equip blaugrana jugant així, i els resultats obtinguts fan que tingui molts números per guanyar la lliga. Tanmateix, la referència a Messi va ser aclaparadora. Ell marca la diferència, però rodejat de futbolistes solidaris i amb compromís.

L’última línia és per dir adeu al gran Quini. DEP.