Solidesa i ‘Messidependència’

La meres­cuda i tre­ba­llada victòria con­tra l’Atlético ens va dei­xar detalls per comen­tar. Val­verde insis­teix que l’equip ha d’inten­tar jugar sem­pre junt, és a dir que les línies defen­si­ves, del mig del camp i ata­cant han d’estar tan poc sepa­ra­des com es pugui. De vega­des, això no és pos­si­ble i apa­rei­xen par­tits que en algu­nes fases són d’anada i tor­nada. En l’espec­ta­cu­lar tra­jectòria en la lliga, quan fal­ten onze duels perquè s’acabi, no coneix la der­rota. Si l’equip és líder des­ta­cat a vuit punts del segon, no només és per la for­ta­lesa defen­siva, sinó també per la gran capa­ci­tat rema­ta­dora, com­pren­si­ble per les qua­li­tats dels seus davan­ters, entre els millors del món. La gran apor­tació d’Ernesto Val­verde és trans­me­tre la neces­si­tat de jugar a prop per fer les cor­res­po­nents aju­des defen­si­ves i així recu­pe­rar pilo­tes a les zones que ell digui. Conei­xem les excel·lències del joc ofen­siu del Barça, un estil propi basat en la pos­sessió, a jugar molt en camp con­trari, en l’ampli­tud en el joc i en la velo­ci­tat alta de cir­cu­lació de pilota. L’aspecte defen­siu sem­bla que és tan impor­tant. Feia la sen­sació que el 4-3-3 era into­ca­ble, però a aquest entre­na­dor el 4-4-2 li està donant un gran resul­tat. Sime­one comen­tava en roda de premsa el canvi que ha fet l’equip blau­grana jugant així, i els resul­tats obtin­guts fan que tin­gui molts números per gua­nyar la lliga. Tan­ma­teix, la referència a Messi va ser acla­pa­ra­dora. Ell marca la diferència, però rode­jat de fut­bo­lis­tes soli­da­ris i amb com­promís.

L’última línia és per dir adeu al gran Quini. DEP.