Fa qua­tre anys que el cos tècnic del Zal­gi­ris tre­ba­lla amb dos pre­pa­ra­dors físics. Un té cura del gimnàs i l’altre de la pista. Pre­tem­po­rada. Un és amb la selecció litu­ana i l’altre amb l’equip. Zal­gi­rio Arena. El doc­tor fa clas­ses de nutrició als juga­dors: què i com menja un espor­tista d’elit. Escol­ten i estan física­ment a punt. Uns van mar­xar amb un pla físic indi­vi­du­a­lit­zat per a l’estiu i els nous el van rebre quan van fit­xar. La tem­po­rada ni comença ni s’acaba, es trans­forma. Kau­nas. Si Jasike­vi­cius fixa l’entre­na­ment a les onze es fa tard si a les deu no s’és a lloc. Quan es comença a entre­nar el juga­dor ja fa estona que entrena. Al ves­ti­dor hi ha una cuina. La prosa, allò del men­jar. I un cir­cuit d’aigua. Entre­na­ment, sau­nes, banys de gel. Cada dia. L’aigua és font de vida. I vols amb xàrters pri­vats, és clar.

L’any pas­sat el Zal­gi­ris tenia una rotació de deu juga­dors. Deu per trenta són 300 par­tits de fase regu­lar. Els deu van ser-hi en 299. En con­ti­nuen cinc en la rotació de nou (i mig) d’enguany, que sumen 222 par­tits de 225 jugant amb una ener­gia i un dina­misme fora de mida. No es lesi­o­nen. En la lliga, lle­vat de Janku­nas, tots han jugat un mínim de 22 par­tits de 24 pos­si­bles. No pots cami­nar en l’entre­na­ment i els diu­men­ges i després en l’Euro­lliga sal­tar amb una vora­ci­tat plena. Es juga com s’entrena, la pilota no entra per casu­a­li­tat i una lesió no és mala sort. Fisi­o­lo­gia de club.

El Zal­gi­ris és a una dot­zena de pres­su­pos­tos dels millors juga­dors però inver­teix diner i saber per ser el millor en tot allò que envolta el juga­dor. El rusc. Fa un any, sis tri­omfs en la pri­mera volta i vuit en la segona. Enguany, deu en la pri­mera i llui­tant ara per tenir avan­tatge de camp en el play-off. El pavelló ple, quinze mil. Vida.