Opinió

Simeone i els camps de sorra

Només penso què hauria passat si Leo Messi s’hagués trobat el Cholo sobre la gespa

La magnífica prosa de Simon Kuper a Fútbol con­tra el ene­migo, un dels grans clàssics de la lite­ra­tura fut­bolística con­tem­porània, radi­o­gra­fia de forma excel·lent la gran dua­li­tat històrica del fut­bol argentí: menot­tis­tes con­tra bilar­dis­tes. En el retrat que la fina ploma de Juan José Sebreli fa del mite mundà del Pelusa Mara­dona (de la bur­gesa Bar­ce­lona a la cor­rup­tela de Nàpols) també hi des­punta trans­ver­sal­ment aquesta dico­to­mia que ha fet del fut­bol a l’argen­tina una lluita entre fanàtics de dues reli­gi­ons enfron­ta­des. Cada vegada que veig jugar Messi con­tra dels equips del Sime­one relle­geixo men­tal­ment Sebreli o Kuper men­tre admiro la màgia d’un i la matus­se­ria que des­pre­nen els dei­xe­bles de l’altre. Només penso què hau­ria pas­sat si Leo Messi s’hagués tro­bat el Cholo sobre la gespa. Anta­go­nis­tes com a rivals, pos­si­ble­ment hau­rien estat com­ple­men­ta­ris a la selecció.

La pri­mera part del Barça davant dels mata­las­sers va posar de mani­fest aquesta dua­li­tat. Però, amb la lesió d’Andrés Ini­esta l’equip va pas­sar a jugar amb deu, mal­grat l’entrada d’André Gomes. El por­tuguès ha estat un autèntic des­as­tre des que va arri­bar: ni ren­deix com s’espe­rava, ni s’amor­tit­zarà ni el podrem ven­dre per un preu rao­na­ble. Però, amb Ini­esta sobre el camp la cosa sem­pre millora –i quina pena que la lesió no el dei­xarà jugar con­tra el Chel­sea– i Messi pot bri­llar. El Barça hau­ria de gua­nyar aquesta lliga perquè el seu imme­diat per­se­gui­dor prac­tica l’anti­fut­bol. Cada equip té una per­so­na­li­tat deter­mi­nada, però Sime­one en roda de premsa la va encer­tar en can­tar les excel·lències del líder: Messi porta la samar­reta blau­grana (no pas la blanc-i-ver­me­lla) i Val­verde ha demos­trat que es pot jugar bé a fut­bol amb el tra­di­ci­o­nal 4-4-2, que molts tècnics van aban­do­nar emmi­ra­llats pels èxits del revo­lu­ci­o­nari Guar­di­ola que va sem­blar ins­tau­rar el man­tra que el fut­bol posi­ci­o­nal només es podia jugar amb el 4-3-3 o el 3-4-3.

L’ADN de Sime­one és de barra brava. I n’impregna l’equip. Filo­sofa a la sala de premsa però dibuixa men­tal­ment la tàctica sobre camps de sorra quan col·loca els seus juga­dors sobre el ter­reny de joc. I qui dia passa any empeny, i més aquesta tem­po­rada en què l’etern rival de la ciu­tat, el Real Madrid, ha tirat la lliga a les escom­bra­ries.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)