Des del xiulet final a Màlaga, o abans fins i tot, Ernesto Valverde deu estar meditant quin onze inicial farà jugar demà al Camp Nou per enfrontar-se amb el Chelsea en la tornada dels vuitens de la Champions. Pendent encara de si podrà comptar amb Iniesta, el primer interrogant que ha de resoldre és si manté el 4-4-2, el sistema més utilitzat aquesta temporada i el que està donant molt equilibri al joc blaugrana, o bé si aposta per recuperar el 4-3-3, l’històric dibuix del Barça en els últims anys i que Valverde també ha utilitzat en aquest exercici, sovint en els partits de casa. L’empat a un gol a Stamford Bridge dona un lleuger avantatge, però tampoc és un resultat que et permeti especular gaire ni gestionar amb tranquil·litat el pas dels minuts. És a dir, el Barça faria bé de marcar-se com a objectiu principal fer més d’un gol si no vol allargar l’agonia que suposaria per a l’afició un resultat amb igualtat a zero o una victòria per la mínima.

La millor manera de sortir victoriós és ser valent i anar des del primer minut pel partit. No s’ha d’oblidar que el matx és al Camp Nou i que això obliga l’equip encara a més. Jo apostaria per sortir amb un 4-3-3 i amb Dembélé desplaçat a la banda dreta d’un atac completat amb Messi –que ja deu tenir moltes ganes de tornar a jugar després de perdre’s el partit contra el Màlaga perquè ha tornat a ser pare–, i amb Luis Suárez, que buscarà contra el Chelsea estrenar-se a Europa aquesta temporada. El davanter francès va demostrar dissabte que la seva progressió és positiva. I no només perquè va acabar fent una assistència de gol –el de Coutinho, fantàstic–, sinó perquè va acabar més d’una de les seves accions, el que li demana Valverde, sense perdre gens ni mica el seu joc atrevit, d’anar sempre de cara a barraca i de buscar el desequilibri constant gràcies a la seva immensa velocitat i al seu bon driblatge. De fet, a La Rosaleda va ser qui més en va intentar, amb vuit, i en cinc va tenir èxit. Seria una grandiosa injecció de confiança per a Dembélé estar entre els onze escollits per intentar enllestir l’eliminatòria contra l’equip londinenc més enllà que futbolísticament penso que la seva presència al terreny de joc serà molt necessària perquè no tinc el més mínim dubte que el Chelsea no vindrà al Camp Nou a obrir-se ni a facilitar el joc del Barça.

Segur que Antonio Conte mantindrà una defensa tancada, protegint molt bé la seva porteria, i si bé podria introduir Giroud a l’equip i situar Hazard més enrere, això aniria en detriment d’un altre futbolista ofensiu. I amb defenses tancades, la presència de Dembélé per obrir el camp em sembla la millor de les solucions. El francès, a més, està capacitat per atacar per les dues bandes i també pot jugar per dins, si cal, permetent les arribades de Sergi Roberto per la dreta. Després d’uns partits en què semblava que jugava amb certa ansietat, el seu bon paper a Màlaga l’ha d’ajudar a afrontar tots els duels amb tranquil·litat, a adquirir encara més confiança i a jugar sense por de tornar-se a lesionar.

El club està convençut que el seu rendiment només pot anar cap amunt i que amb 20 anys el que menys necessita és sentir-se excessivament pressionat. Encara no se sap què farà Valverde, perquè potser també s’espera a veure si podrà disposar d’Iniesta, però en qualsevol cas, el que sí que és segur és que Dembélé ha presentat candidatura. Jo el vull veure a l’onze.