Des del xiu­let final a Màlaga, o abans fins i tot, Ernesto Val­verde deu estar medi­tant quin onze ini­cial farà jugar demà al Camp Nou per enfron­tar-se amb el Chel­sea en la tor­nada dels vui­tens de la Cham­pi­ons. Pen­dent encara de si podrà comp­tar amb Ini­esta, el pri­mer inter­ro­gant que ha de resol­dre és si manté el 4-4-2, el sis­tema més uti­lit­zat aquesta tem­po­rada i el que està donant molt equi­li­bri al joc blau­grana, o bé si aposta per recu­pe­rar el 4-3-3, l’històric dibuix del Barça en els últims anys i que Val­verde també ha uti­lit­zat en aquest exer­cici, sovint en els par­tits de casa. L’empat a un gol a Stam­ford Bridge dona un lleu­ger avan­tatge, però tam­poc és un resul­tat que et per­meti espe­cu­lar gaire ni ges­ti­o­nar amb tran­quil·litat el pas dels minuts. És a dir, el Barça faria bé de mar­car-se com a objec­tiu prin­ci­pal fer més d’un gol si no vol allar­gar l’ago­nia que supo­sa­ria per a l’afició un resul­tat amb igual­tat a zero o una victòria per la mínima.

La millor manera de sor­tir vic­toriós és ser valent i anar des del pri­mer minut pel par­tit. No s’ha d’obli­dar que el matx és al Camp Nou i que això obliga l’equip encara a més. Jo apos­ta­ria per sor­tir amb un 4-3-3 i amb Dembélé des­plaçat a la banda dreta d’un atac com­ple­tat amb Messi –que ja deu tenir mol­tes ganes de tor­nar a jugar després de per­dre’s el par­tit con­tra el Màlaga perquè ha tor­nat a ser pare–, i amb Luis Suárez, que bus­carà con­tra el Chel­sea estre­nar-se a Europa aquesta tem­po­rada. El davan­ter francès va demos­trar dis­sabte que la seva pro­gressió és posi­tiva. I no només perquè va aca­bar fent una assistència de gol –el de Cou­tinho, fantàstic–, sinó perquè va aca­bar més d’una de les seves acci­ons, el que li demana Val­verde, sense per­dre gens ni mica el seu joc atre­vit, d’anar sem­pre de cara a bar­raca i de bus­car el dese­qui­li­bri cons­tant gràcies a la seva immensa velo­ci­tat i al seu bon dri­blatge. De fet, a La Rosa­leda va ser qui més en va inten­tar, amb vuit, i en cinc va tenir èxit. Seria una gran­di­osa injecció de con­fiança per a Dembélé estar entre els onze esco­llits per inten­tar enlles­tir l’eli­mi­natòria con­tra l’equip lon­di­nenc més enllà que fut­bolísti­ca­ment penso que la seva presència al ter­reny de joc serà molt necessària perquè no tinc el més mínim dubte que el Chel­sea no vindrà al Camp Nou a obrir-se ni a faci­li­tar el joc del Barça.

Segur que Anto­nio Conte man­tindrà una defensa tan­cada, pro­te­gint molt bé la seva por­te­ria, i si bé podria intro­duir Giroud a l’equip i situar Hazard més enrere, això ani­ria en detri­ment d’un altre fut­bo­lista ofen­siu. I amb defen­ses tan­ca­des, la presència de Dembélé per obrir el camp em sem­bla la millor de les solu­ci­ons. El francès, a més, està capa­ci­tat per ata­car per les dues ban­des i també pot jugar per dins, si cal, per­me­tent les arri­ba­des de Sergi Roberto per la dreta. Després d’uns par­tits en què sem­blava que jugava amb certa ansi­e­tat, el seu bon paper a Màlaga l’ha d’aju­dar a afron­tar tots els duels amb tran­quil·litat, a adqui­rir encara més con­fiança i a jugar sense por de tor­nar-se a lesi­o­nar.

El club està con­vençut que el seu ren­di­ment només pot anar cap amunt i que amb 20 anys el que menys neces­sita és sen­tir-se exces­si­va­ment pres­si­o­nat. Encara no se sap què farà Val­verde, perquè pot­ser també s’espera a veure si podrà dis­po­sar d’Ini­esta, però en qual­se­vol cas, el que sí que és segur és que Dembélé ha pre­sen­tat can­di­da­tura. Jo el vull veure a l’onze.