El Barça es juga avui seguir viu en la Cham­pi­ons, una com­pe­tició que només ha gua­nyat en una de les últi­mes sis edi­ci­ons, tot i dis­po­sar del millor juga­dor de la història, Leo Messi. Vist així, pot sem­blar poc, sí. Si es mira amb més pers­pec­tiva, en canvi, n’ha gua­nyat qua­tre de les últi­mes dotze. Gens mala­ment. Per als culers més vete­rans, gai­rebé impen­sa­ble. Pas­sem a la lliga. El Barça, coman­dat per Messi, va pel camí de la seva setena en deu anys. Una bru­ta­li­tat, es miri com es miri. I encara podrien ser més si Mateu Lahoz no hagués anul·lat aquell gol legal a l’argentí en el Barça-Atlético de l’última jor­nada d’ara fa qua­tre anys, o sense algu­nes deci­si­ons del curs pas­sat, com el gol al camp del Betis que va veure tot­hom menys qui l’havia de veure. Ara, la copa. Els tres títols con­se­cu­tius dels blau­grana, que seran un altre cop en la final, per cinquè any seguit, també ho diuen tot.

És clar que la Cham­pi­ons és el títol més desit­jat i sovint eclipsa, massa, la resta de com­pe­ti­ci­ons. I que les tres que ha gua­nyat el Madrid en els últims qua­tre anys han fet molt mal, fins al punt que alguns culers, sigui pel que sigui, han pujat al carro de la caverna per des­merèixer tots els altres títols del Barça. Va pas­sar fa dues tem­po­ra­des, en què no es va valo­rar com tocava el setè doblet lliga-copa de la història del club. Del tot injust, per no dir una altra cosa. El cas és que el Barça sem­pre vol tots els títols i avui bus­carà clas­si­fi­car-se entre els vuit millors equips d’Europa per onzena tem­po­rada con­se­cu­tiva. Ningú més ho pot dir.