Al pro­pi­e­tari del PAOK de Salònica no li va sem­blar bé que l’àrbi­tre anul·lés un gol al seu equip i va bai­xar al camp a fer el mil­ho­mes amb una pis­tola a la mà. El Minis­teri de Cul­tura i Esports de Grècia ha atu­rat la lliga i és d’espe­rar que en els pròxims dies la justícia ordinària i l’espor­tiva cas­ti­guin com es mereix qui ha dei­xat ja en irre­lle­vant si l’àrbi­tre es va equi­vo­car o no. Un cop sigui san­ci­o­nat, el tal Sav­vi­dis for­marà part d’una llista de cas­ti­gats per fets abo­mi­na­bles de les últi­mes set­ma­nes en la qual també hi han de ser clubs com el PSG i l’Spar­tak de Mos­cou, per con­nivència amb els vio­lents, i tots aquells que apa­re­guin a l’extrem del fil que cal esti­rar per fer net d’aquesta xacra.

Fins aquí la part pla­nera –que no pacífica– de la qüestió. Les ares­tes comen­cen quan en aquesta mateixa llista de cas­ti­gats també hi va a parar un entre­na­dor català per lluir un llaç groc rei­vin­di­ca­tiu de la lli­ber­tat dels pre­sos polítics del seu país. Un gest huma­ni­tari i gens dife­ren­cial del de molts con­ciu­ta­dans de Pep Guar­di­ola, però jut­jat per la Fede­ració Anglesa des de la hipo­cre­sia de no bar­re­jar política i fut­bol.

La FIFA defensa un fut­bol sense ingerències polítiques (cas­ti­garà la fede­ració grega perquè la decisió d’atu­rar la lliga és minis­te­rial?), una falsa filo­so­fia que ali­menta la idea que al fut­bol no li cal aten­dre raons ni lleis perquè està per sobre del bé i del mal. l així arri­bem on som. Un llaç simbòlic és un ele­ment perillós i una pis­tola, un símbol que obre la lli­ber­tat de rei­vin­di­car un gol.