Polèmica, candidats i Crudelli
La gran imatge de la setmana des del punt de vista de l’hoquei sobre patins és el llançament directe de Sergi Miras en el darrer segon a la pista del Liceo en el duel contra el Barça i la polèmica que ha generat. Si els àrbitres haguessin concedit el gol, això hauria permès al Liceo guanyar el partit i situar-se líder de l’Ok Lliga. En les imatges que va passar TV3 des del darrere de la porteria cedides per Luis Velasco i passades a càmera lenta, no es veu que cap jugador toqui la bola. En directe, un àrbitre va dir una cosa i l’altre, la contrària. No m’estranya. El cacau de Miras és estratosfèric i és molt complicat apreciar amb exactitud què va passar. Aquí radica també la denúncia dels gallecs, que argumenten que davant del dubte que generen els dos col·legiats, no es pot anul·lar el gol. Hi ha un factor, primordial, però, que no s’ha tingut en compte. Quan el jugador serveix la falta la bola no està aturada i això invalida automàticament l’acció. Sigui com vulgui, sovint en els esports col·lectius arribem a la conclusió que el VAR, aplicat en casos selectius, seria una eina útil per evitar errors. Una altra cosa és que, econòmicament, l’hoquei sobre patins estigui en disposició d’assumir-ne la logística. El gol està ben anul·lat, però l’encert arbitral té un component probablement aleatori que fa reflexionar.
L’altra imatge és el 6-0 del Barça al Reus, que no decideix res des del punt de vist del títol perquè els blaugrana i els gallecs segueixen ben vius, però que descarta l’equip del Baix Camp, que va viure un suplici en els primers 15 minuts. Al Barça li va sortir tot amb un Pablo Álvarez imperial i al Reus, res.
Mentre, a bastants quilòmetres de distància, Roberto Crudelli (Forte dei Marmi 1963), jugador i entrenador de 54 anys de la lliga italiana amb l’Scandiano, rebia aquesta setmana l’homenatge en la seva retirada en el partit contra l’Amatori Lodi. Crudelli, un mite, va jugar en la nostra lliga una temporada precisament amb el Reus (1999/2000) quan era un preveterà. Per contextualitzar, va ser campió del món el 1986 i el 1988 i bronze a Barcelona 92 en una vida esportiva de pel·lícula. Ha disputat 38 temporades al màxim nivell també en les lligues italiana i portuguesa i segur que ha viscut moltes alegries, decepcions i polèmiques. Per fer-ne una enciclopèdia.
Notícies
Diumenge,24 novembre 2024