Entre el desig i la necessitat
Abans del 30 d’abril, Andrés Iniesta haurà de prendre una de les decisions més importants de la seva trajectòria esportiva. Haurà de decidir si posa punt final a la seva carrera com a futbolista del primer equip del FC Barcelona o bé si es manté com a capità de l’equip del seu cor. No ho té fàcil, perquè hi ha diversos factors que l’estan empenyent cap als dos camins. Tots són potents i requereixen un exercici de meditació que Iniesta està fent aquests dies i que segur que seguirà duent a terme fins que s’apropi la data límit fixada en el seu contracte quan va renovar de per vida amb el Barça. Segur que els càntics que l’altre dia li va dedicar l’afició, aquell “Iniesta, quédate” encara li compliquen més la decisió, perquè el manxec sempre s’ha sentit estimat pel barcelonisme i li sap greu abandonar el Camp Nou quan encara es veu amb forces de seguir formant part de la plantilla.
Perquè, avui dia, aquest és el sentiment d’Iniesta. Considera que encara està perfectament capacitat per oferir un bon rendiment i ser útil a l’equip. Malgrat que l’edat no perdona ningú, no sent que el seu declivi com a futbolista estigui tan proper per fer ja les maletes. De raó, no n’hi falta, perquè aquesta temporada està demostrant amb escreix que segueix sent un puntal per al conjunt de Valverde, que no ha dubtat a fer-lo jugar de titular en la majoria de partits i que el té com un dels seus indiscutibles. El tècnic ja ha dit en més d’una ocasió que no s’imagina un Barça sense el capità i que si fos per ell, el voldria continuar tenint a la seva plantilla. Aquesta temporada i malgrat que també ha tingut alguns problemes físics en forma de lesió muscular, Iniesta s’ha sentit molt més còmode amb el joc de l’equip. L’últim exercici amb Luis Enrique l’equip es partia molt més i el joc era molt més d’anada i tornada. Els partits no es governaven des del mig del camp i jugadors com ell en van patir les conseqüències. Iniesta no estava per anar fent quilòmetres amunt i avall ni per veure com les pilotes li passaven per sobre del cap. Amb Valverde, l’equip ha guanyat molt més equilibri, les línies estan més juntes i té més jugadors al voltant amb qui associar-se. No necessita fer tants esforços i és per aquest motiu que ha pogut tenir tanta continuïtat. Iniesta considera que mentre l’estil sigui aquest, encara està perfectament capacitat per aguantar aquest nivell d’exigència.
D’altra banda, les propostes que li arriben des de la lliga de la Xina són realment espectaculars i mereixen ser escoltades amb deteniment. Una pluja de milions d’euros i el compromís d’ajudar-lo amb les bodegues que té a Fuentealbilla, un factor que li serviria per ajudar tota la seva família i el seu entorn més proper.
Faci el que faci, Iniesta s’ha guanyat sobradament el dret a decidir el seu futur i que es respecti la decisió que prengui sigui quina sigui. Perquè ambdues estaran bé. Si finalment es queda no tinc el més mínim dubte que ho farà perquè es veu amb cor de lluitar per un lloc a l’onze com qualsevol altre jugador sense pensar que pot rendir més, i si marxa significarà que la proposta que li arriba és tan irrebutjable que pesa més en la balança que no pas el desig que pugui tenir, ara mateix, de veure’s amb forces per seguir a l’equip. Encara queden uns dies perquè ho pugui meditar, però triï el camí que triï ho farà des de la més absoluta honestedat.