A l’antic Egipte, des de fa gairebé cinc mil anys i durant trenta segles, els regnes s’anaven heretant d’uns membres a uns altres de la mateixa nissaga. Els faraons exercien una autoritat ferma envers els seus súbdits. L’història del poble egipci és apassionant i plena de connotacions que han estat una part important de la humanitat. El futbol egipci, també pioner, va ser un dels primers a desenvolupar-se al continent africà. Entre l’any 2006 i l’any 2010, la selecció egípcia va guanyar consecutivament tres copes d’Àfrica i va establir una dinastia que governava amb mà de ferro el futbol africà La selecció, anomenada els faraons, feia honor al seu nom exhibint una autoritat incontestable arreu del continent. A principi de la dècada del 2010, però, una rebel·lió popular va sacsejar tots els estaments del país. La població egípcia, farta de la mala situació econòmica i de les poques llibertats que el dictador Hosni Mubarak permetia als ciutadans, va començar un moviment de rebel·lió que després es va estendre a tot el territori nord-africà: la Primavera Àrab. La plaça del Tahrir del Caire va ser l’epicentre d’unes queixes que van acabar amb morts al carrer i el dictador fora del govern. Aquesta violència es va traslladar al futbol. Morts a les grades a causa de batalles entre grups ultres amb disparitats ideològiques. Després d’uns anys en què el futbol egipci no s’havia refet d’aquests fets, ha emergit com una bafarada d’aire fresc la figura de Mohamed Salah. El davanter egipci està engrescant tot un país amb molta tradició futbolística, que encadenava alguns anys sense il·lusió. Mo Salah, el Faraó, és el màxim golejador de la Premier League anglesa, amb 28 gols, i ja es troba a només una diana del màxim golejador africà en la Premier en una temporada: l’ivorià Didier Drogba. Els gols del davanter egipci han portat el Liverpool als quarts de final de la Champions League i han aconseguit que la selecció nacional egípcia estigui en un mundial després de gairebé trenta anys sense ser-hi. Sense dubte, Salah ha tornat el somriure a un poble egipci que feia massa temps que només coneixia les llàgrimes de la desgràcia. Un davanter sensacional: Salah, l’últim faraó.