Prendre decisions és de valents. En l’elit del futbol professional forma part de la rutina. De vegades, els canvis són imposats. D’altres, el protagonista és qui té la iniciativa i és proactiu. Andrés Iniesta i Pablo Machín han de prendre aviat una decisió. Dos casos allunyats i diferents, però amb un punt en comú. Per trajectòria, per tarannà i per compromís amb els clubs als quals encara pertanyen, s’han guanyat el respecte i l’autoritat per decidir sense cap retret possible. I em fa l’efecte que tots dos ja tenen presa la decisió. Són poc amants del rebombori i el soroll mediàtic. Per això quan verbalitzen que valoren el canvi d’aires i sortir de la zona de confort actual és perquè tenen coll avall que la balança ja no està equilibrada. No hi ha cap fórmula per aprendre a decidir, però tots dos deuen haver valorat l’emoció i el raonament per decidir el seu futur. A tots ens ha passat això de tenir la sensació d’etapa acabada i necessitat de canvi. Els privilegiats com Iniesta i Machín ho poden fer. Els ha arribat l’hora de decidir, de ser protagonistes. Oscar Wilde deia “Sigues tu mateix, els altres estan agafats.” I per això és important que el que els queda al Barça i al Girona sigui entès com ells vulguin i projectin. Prendre una decisió és un acte de llibertat. El diàleg intern i la visualització de futur d’Iniesta i de Machín sembla que els condueix a emprendre un nou camí. Donem valor al trajecte que han recorregut fins ara. Tots dos s’han guanyat el dret a decidir.