Pren­dre deci­si­ons és de valents. En l’elit del fut­bol pro­fes­si­o­nal forma part de la rutina. De vega­des, els can­vis són impo­sats. D’altres, el pro­ta­go­nista és qui té la ini­ci­a­tiva i és pro­ac­tiu. Andrés Ini­esta i Pablo Machín han de pren­dre aviat una decisió. Dos casos allu­nyats i dife­rents, però amb un punt en comú. Per tra­jectòria, per tarannà i per com­promís amb els clubs als quals encara per­ta­nyen, s’han gua­nyat el res­pecte i l’auto­ri­tat per deci­dir sense cap retret pos­si­ble. I em fa l’efecte que tots dos ja tenen presa la decisió. Són poc amants del rebom­bori i el soroll mediàtic. Per això quan ver­ba­lit­zen que valo­ren el canvi d’aires i sor­tir de la zona de con­fort actual és perquè tenen coll avall que la balança ja no està equi­li­brada. No hi ha cap fórmula per apren­dre a deci­dir, però tots dos deuen haver valo­rat l’emoció i el rao­na­ment per deci­dir el seu futur. A tots ens ha pas­sat això de tenir la sen­sació d’etapa aca­bada i neces­si­tat de canvi. Els pri­vi­le­gi­ats com Ini­esta i Machín ho poden fer. Els ha arri­bat l’hora de deci­dir, de ser pro­ta­go­nis­tes. Oscar Wilde deia “Sigues tu mateix, els altres estan aga­fats.” I per això és impor­tant que el que els queda al Barça i al Girona sigui entès com ells vul­guin i pro­jec­tin. Pren­dre una decisió és un acte de lli­ber­tat. El diàleg intern i la visu­a­lit­zació de futur d’Ini­esta i de Machín sem­bla que els con­du­eix a empren­dre un nou camí. Donem valor al tra­jecte que han recor­re­gut fins ara. Tots dos s’han gua­nyat el dret a deci­dir.