En el pes de la presència femenina el futbol juga i ha de jugar un paper fonamental. Fent societat igualitària en la diferència. Fent esport i cultura.

Els clubs femenins de futbol fan feina seriosa, fan labor de formació, lluiten per un esport que no ha de ser mai de mai monopoli masculí. En aquest cas, el Barça ha fet un gran pas en apostar en profunditat per aquesta secció del club. El compromís es va iniciar fa anys, però són aquests darrers –guanyant lligues o no– que el nivell competitiu i la mitja professionalització impulsen cap a un èxit constant.

Hi ha un factor que ha de mantenir i lluitar-hi de forma constant el futbol femení: la dignitat i el respecte vers unes noies o dones que han fet de l’esport la seva dèria favorita. Produeixen repulsa innegociable els comentaris, expressions, insults i menysteniment masclistes sobre les jugadores que estenen calúmnies o mentides i no respecten unes persones que tenen tot el dret del món a ser com vulguin ser.

És tan ridícul i fora de lloc haver de recordar aquest punt, que si no fos perquè és llastimós faria riure tanta ignorància masclista. Em recorden els càstigs, persecucions i malifetes del tripartit repressor del 155. Mentint, calumniant, castigant i empresonant persones honestes i dignes. Imposant violència indiscriminada com mascles alfa.

El Barça femení passarà l’eliminatòria o no comtra l’Olimpique de Lió. El mateix amb la lliga espanyola, però hi ha tots els vímets per fer un cistell ben ferm.