Opinió

L’èxit dels ral·lis històrics

Raons econòmiques i esportives a banda, els històrics són font de sensacions, pròpies d’una època en què l’home havia de domar la màquina sense ajuda electrònica

Fa deu dies es va dis­pu­tar el Ral·li Costa Brava. A qui no esti­gui introduït en matèria però tin­gui una edat, li evo­carà una gran cita dels hiverns de fa tres, qua­tre i cinc dècades, amb els millors espe­ci­a­lis­tes euro­peus, i també l’asso­ciarà amb les pri­me­res edi­ci­ons de la cursa cata­lana del mun­dial de ral·lis, a par­tir del 1991. Però ara el cor­ren vehi­cles històrics, amb un mínim de 25 anys d’anti­gui­tat, que com­pe­tei­xen en velo­ci­tat –els que van de pressa, per enten­dre’ns– i de regu­la­ri­tat (mit­jana de velo­ci­tat cons­tant). Al gener també es va dis­pu­tar el Ral·li de Mon­te­carlo Històric, poc després de la prova del mun­dial.

El Ral·li Costa Brava 2018 va tenir 172 ins­crits i el del 2017, 160. El Mon­te­carlo Històric tanca les ins­crip­ci­ons cada any en 310 equips i hi ha llista d’espera. I no és cap regal: ins­criure’s val 4.800 euros, als quals s’ha de sumar tota la logística d’una set­mana fora de casa: allot­ja­ment, assistències, pneumàtics (sec, mullat, claus...) a més d’un cotxe fabri­cat abans del 1980 i que hagués par­ti­ci­pat en la prova en el pas­sat. Córrer el Costa Brava no és tan onerós, però tam­poc és a l’abast de tot­hom. En canvi, els ral·lis equi­va­lents del mun­dial tenen ins­crip­ci­ons al vol­tant dels 70 equips, tant el Mon­te­carlo com el Cata­lu­nya-Costa Dau­rada.

Hi ha mol­tes raons que expli­quen l’èxit dels ral·lis vin­tage. El preu n’és una de pri­mor­dial: córrer una prova del mun­dial amb el vehi­cle més modest pos­si­ble i sense cap pos­si­bi­li­tat de des­ta­car és tan car com afron­tar tot el cam­pi­o­nat d’Europa d’històrics amb una mecànica per –si les mans acom­pa­nyen– des­ta­car. Però n’hi ha mol­tes altres. Fer-ho bé en els ral·lis moderns exi­geix pro­fes­si­o­na­li­tat i cos d’atleta i obliga a assu­mir uns ris­cos físics i econòmics molt impor­tants, sovint per aca­bar escu­rat de but­xaca i des­en­can­tat d’espe­rit. Tot el con­trari que en ral·lis històrics, tot sen­sa­ci­ons, tot lluita amb el volant, com en l’època en què l’home havia de domar la màquina sense permís de l’electrònica. Quan era pos­si­ble pre­dir quin cotxe apa­rei­xe­ria del revolt per l’estrèpit de motors i esca­pa­ments. Quan un final de tram era un còctel d’olors de gaso­lina, oli, pneumàtics fets bocins i frens roents. No, qual­se­vol temps pas­sat no va ser millor, però alguns cau­sen recança. I més que en tin­drem, si la pro­moció del cotxe/elec­tro­domèstic con­ti­nua gene­rant odi cap al nos­tre con­ta­mi­nant patri­moni indus­trial.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)