Per llogar-hi cadires

Bada­lona va esce­ni­fi­car l’inici d’una tem­po­rada apas­si­o­nant i de con­fluència inter­ge­ne­ra­ci­o­nal en el cir­cuit mun­dial World Padel Tour mas­culí. Con­ti­nuen vius els matei­xos de sem­pre: Bela, Lima, Sanyo, Maxi, Mati, Paquito, Juan Martín Díaz, Lam­perti, Mie­res, etc. Però mal­grat el tri­omf final de Maxi Sánchez i Sanyo Gutiérrez, una de les pare­lles de nova for­mació però inte­grada per dos clàssics, hem assis­tit a la irrupció de juga­dors de nova for­nada que han tras­bal­sat el cir­cuit. Agustín Tapia, l’argentí de 19 anys que ha sorprès per la seva rapi­desa meteòrica i talent innat i que ha fet aixe­car el públic dels seients al cos­tat de la vete­ra­nia del bra­si­ler Mar­celo Jar­dim, més o menys rele­gat fins ara a la dis­creció dels papers secun­da­ris i que també ha sobre­sor­tit. O l’esquerrà Juan Cruz Bellu­ati, fina­lista al cos­tat d’una altra gran con­fir­mació, el gadità Juan Lebrón. Bellu­ati ha rega­lat punts impos­si­bles. El madri­leny Ale Galán, juga­dor reve­lació del curs pas­sat, també ha con­fir­mat les expec­ta­ti­ves. No van lluir en aquest pri­mer tor­neig però no es poden obli­dar el gran Stupa, que va viure l’esclat el curs pas­sat, o la pare­lla Chin­goto-Tello. Deia Bela que en el par­tit entre Tapia-Jar­dim con­tra Lebrón-Bellu­ati li havia mera­ve­llat la gran quan­ti­tat de punts espec­ta­cu­lars enva­sats al vuit en una sola entrega. Més pro­pis d’un resum de les millors acci­ons d’un cam­pi­o­nat. Par­lant de Bela i Lima, que van cedir en les semi­fi­nals, que ningú no es pre­ci­piti. Són més tos­suts que una mula i tenen un ADN gua­nya­dor resis­tent. Ho va remar­car el tímid però trans­pa­rent bra­si­ler en la bona entre­vista que li va fer Fran­cesc Gar­riga a Esport 3, en el Club de la mit­ja­nit, i en la qual va expli­car com va arri­bar a Madrid amb tan sols 10 euros i molta il·lusió. El cari­oca té fam metafòrica i per això, perquè és esquerrà, perquè té talent i perquè defensa com un llop va ser en el seu moment l’esco­llit per Bela per per­pe­tuar-se al cap­da­munt. El nou estil més agres­siu dels que pugen, com assu­mia el mateix Bela, haurà de picar encara molta pedra si vol des­tro­nar els reis. Ja fa 16 anys que Bela, el millor defen­sor del cir­cuit i el millor com­pe­ti­dor, és el número1. I al cos­tat de Lima no con­sen­ti­ran que ningú els avanci sense regi­rar-s’hi molt abans. La bata­lla pro­met.