Aquest vespre comença la final a quatre de la lliga universitària de bàsquet, un dels esdeveniments esportius més importants als Estats Units. Des d’avui i fins dilluns, aquesta competició mou unes quantitats milionàries de diners que van des dels negocis de marxandatge fins als audiovisuals, amb unes audiències de televisió incloses, espectaculars. I és que és tal l’interès que desperta que fins i tot el dia de la final l’NBA no programa cap partit per tal que tota l’atenció se centri en el bàsquet universitari i en alguns dels jugadors que d’aquí a uns anys seran les noves estrelles de la seva lliga.

L’Alamo Dome de San Antonio, Texas, amb capacitat per a més de 65.000 espectadors, acollirà la fase final d’una lliga que van començar a jugar ara fa uns mesos més de tres-centes cinquanta universitats, de les quals, més endavant, n’han quedat seixanta-vuit que s’han anat eliminant en un frenètic mes de març que els nord-americans anomenen March Madness, fins arribar a sobreviure’n només quatre.

Avui es jugaran les semifinals entre Michigan i Loyola Chicago i Villanova amb Kansas, i els guanyadors es trobaran dilluns en la gran final. De les quatre classificades, la gran sorpresa ha estat Loyola Chicago. Una universitat modesta, que no comptava en cap dels pronòstics abans de començar la temporada, i que ha anat eliminant rivals de molt més pes fins a ser proclamada campiona de la Regió Sud. D’aquesta manera, els Ramblers tornaran a intentar guanyar un títol que no aconsegueixen des del 1963. I la gran figura d’aquesta ventafocs no és cap dels seus jugadors, ni el seu entrenador, sinó una monja. La germana Jean Dolores-Schmidt, que amb 98 anys acabats de fer no és només és la seguidora número u de l’equip sinó també la consellera espiritual del grup i fins i tot l’assessora tècnica. I és que els seus coneixements de bàsquet com a exjugadora i exentrenadora li permeten no només conduir les pregàries dels jugadors abans de cada partit sinó també aconsellar-los sobre quins són els rivals que més han de vigilar.

No cal dir que els nord-americans, experts en la qüestió, ja s’han encarregat de convertir sister Jean en la gran estrella mediàtica d’aquesta final.