Espero que em comprenguin si els dic que em costa molt escriure en aquest estat d’excepció en què vivim: només diré que quan vaig publicar el meu últim article a L’Esportiu no hi havia cinc catalans més empresonats per motius polítics i una altra dona exiliada a Suïssa amb l’esperança de continuar vivint en llibertat. Desinteressant-me pels esports en general, fins i tot el que faci el Barça no m’importa gaire just quan arriba aquell moment de la temporada en què tot es fa més intens amb la recta final de la lliga (que pot semblar guanyada, però que encara no ho està, a banda dels rècords possibles d’aconseguir) i les últimes eliminatòries de la Champions. És així que el que m’interessaria més del Barça és que, mentre que una diversitat de clubs esportius catalans han manifestat dignament la seva protesta per la repressió, hi hagués la decència institucional de pronunciar-se en contra dels empresonaments. Si la directiva no ho fa, desitjo que almenys els socis i seguidors del club (malgrat que cada cop n’hi ha menys en un Camp Nou ocupat per turistes) expressin la seva indignació dimecres vinent en el partit d’anada dels quarts de final de la Champions que el Barça disputarà contra la Roma. Sí, mentre a Espanya pràcticament ningú no denúncia aquesta vergonya democràtica, n’hi ha que perseverem en la idea que la resistència contra la repressió de l’Estat espanyol s’ha de continuar propagant a Europa perquè aquesta reaccioni. Potser és cosa d’il·lusos i tenim molts indicis per pensar-ho, però, de la mateixa manera que ens aferrem a l’esperança que els jutges de determinats països percebin la fal·làcia de Pablo Llarena, vull confiar que a través del futbol vagi arribant als europeus que l’independentisme català està sotmès a una persecució.

He reconegut que la reacció d’Europa és possiblement una il·lusió i, en fi, em remeto a la sanció imposada per la Federació Anglesa de Futbol a Pep Guardiola pel fet de dur un llaç groc. Causa un fàstic profund la hipocresia d’argumentar que el llaç groc és un símbol polític que causa divisió: el futbol és ple de símbols que divideixen aliens a un gest ètic que recorda unes persones injustament empresonades. Tanmateix, Guardiola ha trobat altres maneres de fer present el llaç groc. I així ho anirem fent.