Cau l’Avenida, i tots contents

La ingerència del Gala­ta­sa­ray ha evi­tat, invo­luntària­ment, que la Lliga Feme­nina es veiés abo­cada a una situ­ació kafki­ana pre­ci­sa­ment ara, que arriba l’hora de la veri­tat. Tant, que alguns clubs havien ense­nyat les urpes a la FEB veient a venir el pro­blema que els cau­ria a sobre, si l’Ave­nida dis­pu­tava la final de l’Euro­copa. Però, con­tra tot pronòstic, no va poder remun­tar la semi­fi­nal i la seva eli­mi­nació va ser un alleu­ja­ment per a tot­hom. Pos­si­ble­ment també per a la mateixa fede­ració espa­nyola, que hau­ria vist com la com­pe­tició que ha vol­gut poten­ciar des de l’arri­bada de Gar­ba­josa i la seva junta que­dava en stand by durant un gra­pat de dies a l’abril. I tot per dei­xar-la en segon terme en bene­fici d’un tor­neig euro­peu.

Però anem a pams perquè la res­pon­sa­bi­li­tat ha de ser com­par­tida. En les bases de la com­pe­tició –amb el beneplàcit de tots els clubs–, es deixa ben clar que si hi ha un semi­fi­na­lista clas­si­fi­cat per a la final de l’Euro­copa o la final a qua­tre de l’Euro­lliga, les semi­fi­nals de la lliga no poden arren­car fins després del 22 d’abril. Una aber­ració perquè, per exem­ple, l’Spar City­lift hau­ria estar uns 25 dies sense tenir cap par­tit, i hau­ria pro­lon­gat les sèries fins a mit­jan de maig, amb totes les con­seqüències quant a les nòmines o llo­guers de pisos. És incon­ce­bi­ble que ningú, abso­lu­ta­ment ningú, aixequés el dit a prin­cipi de curs intuint que aquí hi podria haver un pro­blema greu. Per sort, i desgràcia de l’Ave­nida, no ha pas­sat perquè hau­ria fet molt mal a la lliga. En tots els sen­tits.