Un aspecte positiu de qui va ser 29 anys president de la Federació Espanyola de Futbol, ara processat i inhabilitat, van ser els encerts a partir de l’any 2004 en la designació dels seleccionadors espanyols. En primer lloc, la tria de Luis Aragonés, un home lúcid, que va afeblir la preponderància madridista a la selecció, tot veient que en aquell moment qui practicava un millor futbol era el Barça, i va fer un equip que el 2008 va guanyar la copa d’Europa comptant amb Xavi, Iniesta i Puyol i també amb els catalans Capdevila, Navarro, Sergio García i Cesc Fàbregas. Després el va succeir Del Bosque, que de manera intel·ligent va conservar l’estil i el nucli de jugadors i va aconseguir guanyar el mundial de futbol del 2010, afegint-hi Piqué, Pedro, Busquets i Valdés, i de nou l’Eurocopa del 2012, incorporant-hi Jordi Alba. L’eliminació d’Espanya en la fase de grups del mundial del 2014 i en els vuitens de final de l’Eurocopa 2016 van propiciar el relleu de Del Bosque per Julen Lopetegui, que havia ja guanyat el campionat europeu amb la selecció sub-19 i amb la sub-21. El que és important és que en la seva trajectòria és qui més fa jugar a l’estil Barça, conservador de les essències cruyffistes i guardiolistes, tal com ens va demostrar amb la derrota d’una Argentina, sense Messi, en l’amistós que la selecció espanyola va guanyar 6-1 dimarts passat. El mundial d’aquest estiu, doncs, en espera que l’Eurocopa del 2020 la pugui jugar ja la selecció catalana, futbolísticament promet.