L’inexplicable suport a Tebas
Javier Tebas és una persona desagradable. Molt desagradable. Pel que diu, per com ho diu i pel que pensa. El Barça faria bé d’explicar molt detingudament per què li segueix mantenint el suport com a president de LaLiga després d’haver donat mostres més que suficients que és una persona no apta per al càrrec, si més no, per als interessos blaugrana. Alguns defensaran que amb ell de màxim dirigent les vendes dels drets televisius de la competició de la lliga han anat en augment, però encara queden lluny de les xifres que mou la Premier League, que no té, ni de bon tros, molt més nivell que LaLiga, si més no, per cobrar gairebé el doble pels drets televisius. Mentre la lliga anglesa ha aconseguit vendre els seus drets per 5.014 milions d’euros per al període 2019-2022, LaLiga ha venut els seus per 2.650 milions del 2016 al 2019 i ni tan sols així alguns clubs estan d’acord amb el repartiment econòmic que es fa d’aquestes quantitats. Malgrat tot això, la majoria d’entitats van aprovar augmentar-li el sou fins a prop dels 1,2 milions d’euros anuals que cobra, un fet al qual només el Real Madrid, la Real Sociedad, l’Athletic de Bilbao, el Celta i l’Oviedo es van oposar. Partit rere partit, la majoria d’aficions entonen el càntic “Tebas vete ya” durant els partits. Però tot i això, i malgrat amenaçar de marxar a la lliga italiana, Javier Tebas segueix mantenint la confiança de la majoria de clubs. Molt possiblement, però, amb un altre dirigent governant LaLiga, les xifres d’ingressos serien iguals o fins i tot millors.
I en el cas del FC Barcelona, aquest suport encara és més inexplicable, tenint en compte el pensament que té i l’animadversió cap al club blaugrana i els seus jugadors que ha professat aquests últims anys. Ja fa molts temps, quan era assessor jurídic de l’Alavés, va intentar evitar que Leo Messi pogués seguir jugant amb el primer equip. Va denunciar alineació indeguda de l’argentí en un Barça-Saragossa perquè entenia que el club havia comès un “frau de llei” en tramitar la fitxa com a juvenil i no com a professional. Des d’aleshores, són múltiples els fets que demostren que té un interès personal a fer la guitza al Barça i l’últim capítol d’aquesta història es va viure diumenge passat, quan es va mostrar partidari de sancionar els seguidors barcelonistes que xiulin l’himne espanyol en la final de la copa del Rei del dia 21 d’abril. “S’hauria de posar l’article 155 al Wanda Metropolitano i aplicar-lo”, va afirmar, conscient del mal que feia en recordar l’aplicació d’aquest article a una bona part de l’afició del Barça i de la societat catalana. Però poc li importa a aquest falangista exmilitant de Fuerza Nueva el que pensin els socis del Barça i bona part dels ciutadans de Catalunya. Ell és un madridista i un nacionalista espanyol de pedra picada, que mai ha amagat les seves simpaties per la ultradreta i que no ha tingut el més mínim rubor a declarar que troba a faltar “un Le Pen a l’espanyola”.
Els agreujants per al Barça són múltiples. Ha acusat els jugadors blaugrana de fer teatre en una celebració d’un gol a Mestalla enmig d’una pluja d’objectes, ha intentat que sancionessin Piqué per la seva celebració a Cornellà-el Prat, ha censurat Luis Suárez i no s’ha cansat d’insistir que si el procés d’independència anava endavant el Barça automàticament quedaria fora de la lliga espanyola. La millor resposta, una pluja d’estelades en la final del dia 21 a Madrid.