Un senyor de Barcelona (any 2003): “Iniesta és útil quan l’oponent pateix descoordinació a la zona de construcció i amb el seu canvi de ritme aprofita aquests desajustos per brindar pilotes franques als davanters. De tota manera, li falta força física per generar el caos quan l’esquema defensiu del rival requereix atacar en estàtic, a més, no deixa de ser un cromo repetit de Xavi, pequen d’un futbol redundant que esclavitza l’equip a l’horitzontalitat. Quedi dit, necessitem un perfil més físic i vertical.”

El mateix senyor de Barcelona (any 2010): “Si els espanyols s’haguessin de fiar del tronc d’en Xabi Alonso anirien arreglats, això sí, abans acceptarien ser enterrats vius que reconèixer el seu calc barat del Barça de Guardiola.”

Segueix sent el mateix senyor de Barcelona (any 2018): “Guanyarem la lliga i més, però angoixa divisar un home de 34 anys amb mig peu a la Xina com el darrer representant de l’estil Barça. No el jutjo, és totalment comprensible, jo també em folraria durant dos anys per acabar els meus dies a Llafranc nedant entre gintònics. Ara, hem de ser honrats i admetre la traïció a l’esperit de Joan Gamper en pro d’una oda per la immediatesa sustentada pel millor jugador del món. D’altres coses no en tinc ni idea, però de futbol encara en sé una mica i et puc predir que l’any vinent sense l’Iniesta morirà l’ànima, i quan plegui el petitó, això serà una hecatombe. Fes-me cas, tinc intuïció i sempre clavo els meus pronòstics.”

Frank Bayer (any 2018): “Llibertat presos polítics.”