El psicòleg Pep Marí defensa en el seu lli­bre Apren­dre dels cam­pi­ons que la piràmide de l’èxit con­sis­teix a poder apren­dre, voler apren­dre, saber apren­dre i demos­trar allò après. I això és el que està fent un jove suís, que acaba de fer 22 anys i que es diu Julien Wan­ders. Amb 17 anys va fer un tre­ball de recerca titu­lat Per què els kenyans són els grans domi­na­dors del fons? Wan­ders es va tras­lla­dar a Iten (Kenya) per inten­tar res­pon­dre aquesta pre­gunta sobre el ter­reny. S’hi va estar un mes, entre­nant-se i vivint amb ells, però va tor­nar a Suïssa incapaç de supor­tar el ritme d’entre­na­ments set­ma­nals dels fon­dis­tes afri­cans. Un mesos més tard, va que­dar setzè en l’euro­peu juve­nil de cros i es va donar una segona opor­tu­ni­tat. Pri­mer va haver de convèncer els seus pares (dos músics pro­fes­si­o­nals). Va renun­ciar a la uni­ver­si­tat per dedi­car-se pro­fes­si­o­nal­ment a l’atle­tisme. Amb 18 anys, es va ins­tal·lar a 6.000 quilòmetres de la seva Gine­bra natal. S’entrena amb un grup d’atle­tes locals i en des­taca la men­ta­li­tat –“Per ells córrer és fàcil, no tenen por d’entre­nar-se molt. Els atle­tes euro­peus pen­sen massa en el ritme i la recu­pe­ració”– i l’estil de vida –“A Gine­bra estic estres­sat, aquí no hi ha dis­trac­ci­ons. M’entreno, des­canso, menjo i dormo”– per expli­car la seva pro­gressió. Al febrer, va que­dar segon en la mitja marató de Bar­ce­lona amb un nou rècord d’Europa sub-23 i abso­lut de Suïssa (1hora i 9 segons). I fa pocs dies va ser vuitè i pri­mer euro­peu en el mun­dial de mitja marató, l’únic d’ori­gen no africà entre els vint pri­mers.