Dimarts a la nit, Cristiano Ronaldo va fer baixar una pilota que volava pel cel de Torí i la va clavar a la xarxa de la porteria de Buffon. De Sciglio, un defensa d’1,83 cm que va saltar per refusar l’esfèrica, va observar com el peu de CR7 estava més amunt que el seu cap i, de manera acrobàtica, la rematava amb força i precisió a gol. Una xilena espectacular. En un partit dels quarts de final de la lliga de campions. Amb l’Allianz Stadium ovacionant el gol. Amb una audiència milionària. Amb la imatge fent la volta al món.

El gol de Ronaldo –o si m’ho permeteu, l’obra d’art del futbolista del Real Madrid– és meravellós. I com que ho és, es diu. I no hauria de passar res. Des del periodisme, com a mínim, sens dubte. Perquè no s’entén que els membres dels mitjans de comunicació de Catalunya no expliquin amb naturalitat el golàs del jugador portuguès. Com tampoc que alguns companys que treballen a Espanya redueixin –massa vegades– l’obra de Messi a la mínima expressió. De fet, tanta comparació fa mandra. Per què l’actuació d’un sempre ha d’anar vinculada a la de l’altre? Si el jugador del Barça honora la seva professió amb jugades com les que fa! I també Ronaldo, és clar! Com, al mateix temps, tampoc hauria de provocar cap urticària la crítica a les seves actuacions més desafortunades. Repetim: des del periodisme.

L’exercici de la nostra professió des del hooliganisme ha desviat l’essència de l’ofici fins a la distracció dels mateixos periodistes. I com que la resposta ciutadana a les opinions i les informacions acostuma a ser sempre passional, el rosari d’insults d’un costat o de l’altre acaben alterant –de nou, massa vegades– la normalitat en el procés de la presa de decisions. I, de cop, com que es viu millor sense vigilants (els coneguts i els anònims), s’aixeca el fre de mà, s’abaixa el to de la crítica i s’instal·la l’autocensura, el pitjor dels escenaris possibles.

En gol de Ronaldo desperta una altra vegada un debat que ja s’ha demostrat que és estúpid. Va fer un gol meravellós i s’ha de poder dir sense por dels maleducats que s’espanten davant les opinions discrepants i que decideixen insultar-te perquè penses diferent. O perquè en nom de la rivalitat Barça-Madrid creuen que val tot. Vostè, que treballa en un forn, serveix el pa de manera diferent a un aficionat del Barça que a un del Madrid? O vostè, que és escombriaire, recull la brossa de la porta del carrer d’un ciutadà amb cor blaugrana de manera desigual que la d’una persona amb esperit blanc? O vostè, metgessa de capçalera? O vostè, quiosquera?