Aquesta temporada és encara més trista que l’anterior amb Quique Sánchez Flores a la banqueta. A hores d’ara, un cop passades trenta jornades, l’equip havia marcat 42 gols, mentre que enguany n’acumula 26. Una dada que deixa clar que l’equip no ha sabut atacar. Amb poca cosa més, amb uns quants gols més, l’equip probablement encara lluitaria per entrar a Europa, però amb aquest registre, el quart pitjor de la lliga només per sobre de Las Palmas, el Màlaga i el Leganés, no es va a enlloc. De fet, la permanència virtual de l’equip es basa en la solidesa defensiva.

Si analitzem en detall el rendiment dels davanters de l’equip, només se salva Gerard Moreno, que ha fet dotze gols en trenta partits jugats. Leo Baptistão, amb 26 titularitats en la lliga, ha marcat sis gols, mentre que Piatti, amb dinou partits en què ha sortit des de l’inici, ha fet un gol. Un cas a part és el de Sergio García, que, per falta de confiança de l’entrenador, només ha jugat onze partits de titular i ha fet un gol. Precisament aquí és on la gestió de la plantilla de Quique ha naufragat.

El gol és el més car del futbol, i si no es posen els golejadors a la gespa, l’equip ho té difícil per marcar. Ara, amb un solar anímic a la vista, l’equip ha de treure el coratge i maquillar les estadístiques per mirar d’aturar el degoteig de desencantats que qui sap si tornaran mai a engrescar-se.

Sense gol no hi ha aquells pics d’emoció que es graven al còrtex i que t’empenyen a tornar a l’estadi. Sense gol no hi ha passió. Sense gol no hi ha futbol.