Noms cridats a fer un pas més
Malsons i calfreds té el seguidor barcelonista quan pensa com serà el Barça quan Leo Messi pengi les botes o baixi el seu rendiment fruit del lògic i ineludible pas del temps. L’argentí, mal que ens pesi a tots els que disfrutem del seu futbol, no serà aliè al que afecta tothom, en major o menor mesura, i que és el deteriorament de la capacitat física. Ja en la trentena, la seva regularitat en el seu espectacular rendiment ens convida a pensar que aquest moment és llunyà, o això sembla, però és innegable que aquest dia, aquest moment, acabarà arribant. Per desgràcia, el Leo Messi de carn i ossos no és etern; sí que ho és el llegat futbolístic que ens deixarà. Fins que aquest dia no arribi, tothom al Barça té clar que cal seguir gaudint-ne però que s’ha de començar a tenir un pla per quan la data del seu adeu o retirada arribi. Un pla que ha de passar, sí o sí, per omplir del màxim talent possible la plantilla, perquè la pèrdua de potencial serà irreemplaçable.
En la situació d’Iniesta en tenim un bon exemple. Tothom té clar que és proper el dia que finalitzarà la seva etapa com a jugador del primer equip del Barça. Podria ser a finals d’aquesta temporada per marxar a la Xina o esperarà un exercici més. Encara ho segueix meditant. Però mentre ho fa, la direcció esportiva no s’ha estat quieta. En el mercat d’hivern va fitxar Coutinho i va deixar tancada una opció pel migcampista brasiler del Grêmio Arthur. A la davantera també va arribar Dembélé i la intenció en el proper mercat d’estiu és fitxar Antoine Griezmann, un futbolista indiscutible, diferent, de moltíssima qualitat, de rendiment immediat. Seria, sense cap mena de dubte, una incorporació d’autèntic luxe per a l’equip entrenat per Ernesto Valverde.
Ara bé, no només es tracta d’anar sumant el màxim de talent possible a l’equip, sinó que els que, en teoria, van venir amb aurèola de figures es reivindiquin i facin un pas endavant. Que es comencin a fer grans i guanyin més pes en el joc global de l’equip. En aquest sentit, hi ha dos futbolistes de qui s’espera molt més que el que han ensenyat fins ara. Parlem de Dembélé i Coutinho, els dos fitxatges més cars de la història del club. Ningú té cap dubte que són dos jugadors especials i amb unes grandíssimes qualitats, però també és ben cert que encara s’espera molt més d’ells. No pel preu pagat, perquè això és un factor en què el jugador pot dir ben poc, sinó perquè les expectatives al voltant dels dos futbolistes són molt altes. Per desgràcia les lesions han impedit que Dembélé pogués tenir continuïtat en el seu primer any al Barça, però quan ha jugat s’ha mostrat massa irregular, alternant bones accions amb algunes d’incomprensibles, errant en la presa de decisions. Valverde li veu molt bones condicions, però encara no el considera prou madur per tenir-lo entre els seus indiscutibles malgrat que el dia contra el Chelsea al Camp Nou sorprengués molta gent fent-lo jugar de titular. El problema, precisament, és aquest: que la seva inclusió en l’onze va ser una novetat.
Si fa no fa, el mateix passa amb Coutinho. Per tal com domina la pilota i es mou sobre el camp ja es veu que té un do especial, però encara segueix mostrant-se massa irregular i li costa marcar les diferències. Tots dos són joves i acaben d’arribar, però el primer gran objectiu per pensar en un futur brillant és que jugadors com ells es destapin.