M’ha costat molt escriure aquest article perquè la desfeta ha estat un gerro d’aigua freda gairebé insuportable. El dia em va semblar molt llarg, dur i repetitiu perquè allà on anés tot i tothom em recordaven el malson de dimarts, un constant degoteig de terror en forma d’articles, piulades, tertúlies, etc. Semblava que l’11 d’abril del 2018 el Barça passava a ser un equip petit, amb un present poc interessant i un futur gens encoratjador. Semblava que el Barça estava en perill d’extinció. Un dimecres negre.

Amb tot, vaig decidir fer un exercici der salut mental que recomano molt... Parar, fer una cerveseta, analitzar la situació amb serenor i sense cap interferència propagandista. I sabeu què? Potser no estem en el nostre millor moment però tampoc estem tan malament. La desfeta de dimarts va ser molt dolorosa i serà difícil de pair, especialment si el Madrid guanya la Champions. Aspecte, aquest últim, que sembla molt important per a molta gent... Si el Madrid ja estigués eliminat seríem tan apocalíptics? La derrota ha estat molt decebedora pel resultat i, per sobre de tot, la forma. Ara toca analitzar el que ha succeït, especialment d’un temps ençà i posar fil a la agulla perquè no torni a passar. El que no podem oblidar i no hem de menysprear és tot el que aquest equip ha fet durant aquesta temporada. Com pot ser que ens hàgim oblidat que en el torneig més difícil que hi ha, tenint en compte la quantitat de partits i la qualitat dels adversaris, som líders indiscutibles i sense cap derrota. Com pot ser que ara la lliga i la copa no siguin importants? Com pot ser que la possibilitat de fer un altre doblet sembli una cosa fàcil i de poc interès? De veritat, tinc la sensació que ens deixem emportar molt fàcilment pel derrotisme i per la propaganda subversiva i interessada. Tots volem la Champions i triplets però no és just que, si no s’aconsegueix, la temporada sembli perduda. Els responsables de la desfeta són els jugadors i l’entrenador, però també són els responsables d’estar a 11 punts amunt a la lliga i a la final de copa i, de moment, amb un balanç de rècord.

No és bonic l’oportunisme ni la propaganda interessada d’alguns que només volen tenir el seu minut de glòria o mostrar penúries del nostre Barça amb l’únic objectiu de situar-se o situar algú. Lleig, molt lleig. Si haguéssim fet triplet la temporada hauria estat excel·lent, si guanyem la lliga i la copa la temporada haurà estat molt bona.