El problema del PAO és intern
A alguns, el poder els distorsiona fins a tal punt la perspectiva de les coses que arriben a creure que dos i dos són cinc i, incrèduls, embogeixen i es pregunten com és possible que el món li qüestioni aquesta veritat.
S’imaginen l’Eurolliga sense el Panathinaikòs? Es fa difícil, la veritat. Sí, és cert que Dimitris Giannakopoulos, el propietari, així ho va anunciar dijous després que els clubs decidissin, per unanimitat, no amnistiar-lo de la sanció a què va ser castigat mesos enrere per l’Eurolliga –un any sense accedir a cap pavelló on es disputin partits europeus– després d’una (altra) pixada fora de test, criticant arbitratges i denunciant complots. Sempre, és clar, després de derrota. La sanció, però, ja se l’havia saltat més d’un cop, sense importar-li pagar la multa corresponent. El seu histrionisme va dur-lo a amenaçar de fer una consulta als seus socis per votar si deixaven l’Eurolliga –no ho ha fet encara– o a obligar cos tècnic i plantilla a tornar fa un any en autobús d’Istanbul després de caure 0-3 en el play-off. Potser els diners no li importen, però deixar l’Eurolliga li costaria deu milions d’euros –la indemnització a pagar a IMG– i aniria a parar a la FIBA, a un torneig de segona fila, lluny dels focus. Es fa difícil creure que es tiri tantes pedres a la seva teulada. Però des que el seu pare i el seu oncle li van donar el relleu el 2012, el PAO ha passat de ser jeràrquic a ni jugar finals a quatre. És el gran problema i ell hi té molt a veure.