A alguns, el poder els dis­tor­si­ona fins a tal punt la pers­pec­tiva de les coses que arri­ben a creure que dos i dos són cinc i, incrèduls, embo­gei­xen i es pre­gun­ten com és pos­si­ble que el món li qüesti­oni aquesta veri­tat.

S’ima­gi­nen l’Euro­lliga sense el Panat­hi­naikòs? Es fa difícil, la veri­tat. Sí, és cert que Dimi­tris Gian­nako­pou­los, el pro­pi­e­tari, així ho va anun­ciar dijous després que els clubs deci­dis­sin, per una­ni­mi­tat, no amnis­tiar-lo de la sanció a què va ser cas­ti­gat mesos enrere per l’Euro­lliga –un any sense acce­dir a cap pavelló on es dis­pu­tin par­tits euro­peus– després d’una (altra) pixada fora de test, cri­ti­cant arbi­trat­ges i denun­ci­ant com­plots. Sem­pre, és clar, després de der­rota. La sanció, però, ja se l’havia sal­tat més d’un cop, sense impor­tar-li pagar la multa cor­res­po­nent. El seu his­tri­o­nisme va dur-lo a amenaçar de fer una con­sulta als seus socis per votar si dei­xa­ven l’Euro­lliga –no ho ha fet encara– o a obli­gar cos tècnic i plan­ti­lla a tor­nar fa un any en autobús d’Istan­bul després de caure 0-3 en el play-off. Pot­ser els diners no li impor­ten, però dei­xar l’Euro­lliga li cos­ta­ria deu mili­ons d’euros –la indem­nit­zació a pagar a IMG– i ani­ria a parar a la FIBA, a un tor­neig de segona fila, lluny dels focus. Es fa difícil creure que es tiri tan­tes pedres a la seva teu­lada. Però des que el seu pare i el seu oncle li van donar el relleu el 2012, el PAO ha pas­sat de ser jeràrquic a ni jugar finals a qua­tre. És el gran pro­blema i ell hi té molt a veure.