Cordada fraternal
Iker i Eneko. Els germans Pou. Acaben de tornar de fer de les seves sobre el gel noruec. Tant li fa la modalitat que practiquin: escalada en gel, esportiva, de gran paret, bloc, psicobloc... Fan de tot i tot ho fan bé. Bé no seria la paraula. Assoleixen l’excel·lència en totes les disciplines que aborden. Una de les cordades més polivalents del món? Segur. Versàtils en èpoques d’especialitzacions i capdavanters mundials. Fa unes setmanes parlàvem de la cordada entre Nives Meroi i Romano Benet, muller i marit, i de com el vincle matrimonial els ajuda a compenetrar-se en les seves expedicions: “Sortir a la muntanya amb la teva companya de vida fa que la coneguis perfectament. Saps com es comporta i com es mou. És molt millor que sortir amb un company amb el qual no saps segur fins on pots arribar”, deia Romano Benet. Fins a quin punt pesa en els seus èxits el lligam fraternal entre i Iker i Eneko? “Escalem molt sovint junts i això ens porta a una relació de cordada molt especial i compenetrada, en la qual cadascú coneix molt bé l’altre i l’accepta tal com és. Això ens ajuda a donar bons resultats”, deien en una entrevista a la revista Vèrtex.
Amb prou feines encara no eren coneguts que els dos germans ja tenien un currículum espectacular. Iker, de 41 anys i amb una tècnica superdotada, s’havia convertit l’any 2000 en el segon repetidor d’Action Direct, la via de 9a que el 1991 Wolfgang Güllich va convertir en l’itinerari d’escalada esportiva més famós del món. Feia només uns mesos que el seu germà Eneko (44 anys) gairebé perdia la vida a l’Annapurna a causa d’un edema pulmonar. Juan Vallejo i Ferran Latorre el van baixar en un descens penós, però va salvar la pell. La cordada entre els dos germans es consolida amb el projecte 7 parets, 7 continents. A Yosemite, la meca, van meravellar el món amb la segona i de moment última alliberació d’El Niño, a la paret del Capitan. Al Picu Urriellu, Iker va tenir una aparatosa caiguda en la qual va arrencar la primera assegurança, però hi va tornar i els dos germans van resoldre la via. Al Totem Pole, a Tasmània, van iniciar l’escalada a aquesta espectacular agulla des del nivell del mar, amb les onades assotant-los.
Els Pou tenen ascendència menorquina –el seu rebesavi va néixer a l’illa– i han instal·lat un dels seus camps base a la veïna Mallorca. Escalada a les Balears? I tant, concretament el psicobloc. Psico... què? Doncs una derivació de l’escalada de bloc que consisteix a ascendir vies sense corda al costat del mar, arcs inclosos. A Mallorca, on va néixer aquesta modalitat, els Pou van entrar en contacte amb l’amic i veí de poble d’un servidor, Jordi Canyigueral, especialista en filmacions d’escalada. Des de llavors, en Canyi és el documentalista oficiós dels Pou. Va començar amb un extraordinari clip en què Iker fa màgia amb els dits a la via Demencia Senil, un 9a+ de Margalef molt semblant a Action Direct. Van continuar amb Panaroma, a les Dolomites, on els Pou van escalar el conegut com a sostre d’escalada més gran del món. I fins i tot han viatjat a l’Índia en una expedició fallida però divertida, a causa del mal temps. Ara ja preparen la propera expedició, l’última d’un projecte relacionat amb els quatre elements. Quatre parets que tenen a veure amb el vent, l’aire, l’aigua i el foc. Queda el foc. En Canyi no amolla. No em pot dir on serà. Només que la paret és molt “estètica i desconeguda”. Al juny els Pou presentaran el projecte i ens trauran de dubtes.