El primer any de Valverde a la banqueta del Barça no serà tan excepcional com el primer de Guardiola o el primer de Luis Enrique. La Champions estava massa amunt o el Barça massa avall per recórrer tot el camí necessari per atrapar-la si més no aquesta temporada. El triplet, doncs, ha mort. Llarga vida al doblet. Sí, certament el KO contra el Roma fa mal d’ulls de tant que els obre. El Barça fa temps que ha deixat de ser l’equip de referència, el que admira i alhora intimida, el que tots volen imitar. Ha perdut potencial, treballa per recuperar-lo i encara té deures a fer. Però mentre fa aquest camí, és a punt de completar una de les millors temporades de la seva història. Sense l’orelluda que a tothom il·lusiona, és cert, però amb una lliga pletòrica i la possibilitat d’un doblet si els de Valverde guanyen al Sevilla la final d’aquest dissabte al Metropolitano de Madrid. De triplets, el Barça només n’ha guanyat dos (2009 i 2015), però de doblets només n’ha guanyat set en noranta anys i això és perquè no deu ser tan fàcil d’aconseguir; convé no oblidar-ho.

El barcelonisme té el sa costum de ser molt autocrític i aquesta ambició, aquesta monitorització de l’excel·lència, és una de les claus del seu èxit i la seva grandesa. Però també té el defecte de deprimir-se en excés quan veu la part buida del got, encara que sigui més petita que la part plena. El Barça de Valverde va començar la temporada naufragant en la supercopa, a remolc del Real Madrid. Trenta-dues jornades després, l’equip blaugrana és el millor amb diferència, amb 11 punts més que l’Atlético i 15 més que el Madrid, és el que més gols ha marcat, el segon que menys n’ha encaixat i és l’únic equip que no ha perdut cap partit. La ratxa d’imbatibilitat és històrica, 39 jornades sense perdre amb 32 victòries, una brutalitat que fins i tot empetiteix l’antic rècord de la Real Sociedad de 38 jornades amb només 22 victòries. Francament, no és estrany que Zidane, Florentino i companyia no vulguin subratllar amb el passadís la grandesa d’aquest equip que els ha obligat a admetre públicament la derrota vuit jornades abans del xiulet final. És important retenir això i valorar que aquesta lliga és la setena que guanyarà el Barça en deu anys. I això són paraules majors.