Pri­mer de tot, cal feli­ci­tar el Barça per batre el record d’imba­ti­bi­li­tat en la lliga des­ban­cant la Real Soci­e­dad, que el tenia des de feia qua­ranta anys! La gran enso­pe­gada ha estat tor­nar per ter­cer any con­se­cu­tiu a no arri­bar a les semi­fi­nals de la Cham­pi­ons. La sor­presa, amb tots els res­pec­tes, ha estat caure con­tra la Roma. Equips com el Bayern, el Manc­hes­ter City i el Madrid sem­bla­ven més peri­llo­sos, però els romans, con­tra pronòstic, van eli­mi­nar jus­ta­ment el favo­rit. El pit­jor va ser veure un Barça des­ten­sat, que volia però no podia. Erra­des greus des de la ban­queta con­ti­nu­a­des al camp per uns juga­dors que arri­ben al tram final física­ment molt jus­tos, perquè no es fan rota­ci­ons. Això ja és pas­sat i toca girar full i cen­trar-se en els dos títols que que­den. Va ser clau gua­nyar el València, que està en un gran moment i va tenir oca­si­ons. El com­por­ta­ment del públic va ser exem­plar, ani­mant i aplau­dint els juga­dors. Que­den pocs punts per gua­nyar matemàtica­ment una lliga molt regu­lar dels blau­grana. En canvi, la final de la copa al Wanda con­tra el Sevi­lla, que sem­blava clara­ment blau­grana, sem­bla més igua­lada. El Sevi­lla és un equip irre­gu­lar, capaç d’eli­mi­nar el Manc­hes­ter i de per­dre per gole­jada a casa, amb altres equips i que està per sota del seu gran rival, el Betis. La moti­vació serà extra­or­dinària per al Sevi­lla, equip que té un gran poder ofen­siu i que voldrà repe­tir la gesta de la Roma. En una final tot és pos­si­ble i neces­si­tes una gran con­vicció i una alta moral per gua­nyar-la. La lliga està al sac, la copa no. Força Barça!