Primer de tot, cal felicitar el Barça per batre el record d’imbatibilitat en la lliga desbancant la Real Sociedad, que el tenia des de feia quaranta anys! La gran ensopegada ha estat tornar per tercer any consecutiu a no arribar a les semifinals de la Champions. La sorpresa, amb tots els respectes, ha estat caure contra la Roma. Equips com el Bayern, el Manchester City i el Madrid semblaven més perillosos, però els romans, contra pronòstic, van eliminar justament el favorit. El pitjor va ser veure un Barça destensat, que volia però no podia. Errades greus des de la banqueta continuades al camp per uns jugadors que arriben al tram final físicament molt justos, perquè no es fan rotacions. Això ja és passat i toca girar full i centrar-se en els dos títols que queden. Va ser clau guanyar el València, que està en un gran moment i va tenir ocasions. El comportament del públic va ser exemplar, animant i aplaudint els jugadors. Queden pocs punts per guanyar matemàticament una lliga molt regular dels blaugrana. En canvi, la final de la copa al Wanda contra el Sevilla, que semblava clarament blaugrana, sembla més igualada. El Sevilla és un equip irregular, capaç d’eliminar el Manchester i de perdre per golejada a casa, amb altres equips i que està per sota del seu gran rival, el Betis. La motivació serà extraordinària per al Sevilla, equip que té un gran poder ofensiu i que voldrà repetir la gesta de la Roma. En una final tot és possible i necessites una gran convicció i una alta moral per guanyar-la. La lliga està al sac, la copa no. Força Barça!