Ja corren molts noms de futur per al Barça i encara no s’ha acabat la temporada. Com sempre. Es parla de l’interès blaugrana per incorporar jugadors, i tot plegat posa en evidència que hi ha molt ben poca confiança en l’esport de formació de la casa. Hi ha una copa del món de futbol ben aviat i les previsions de futur fan que la llista de futuribles cada dia augmenti. Els fitxatges que s’han fet tenen per ara poc protagonisme. Dembélé, poca estona. Mina, gens; Denis, tampoc. Semedo, una mica, i Gomes, una mica més. Són fitxatges per a la banqueta. No per a l’equip titular. Són uns reforços curiosos que pressionen ben poc els titulars. No els fan por. Probablement no és una bona estratègia per a un equip com el Barça, que reclama el cent per cent en cada partit i a cada jugador en cada competició. Tot això sabent que la lliga es guanyarà d’aquí a quatre dies o d’aquí a cinc, i que el títol de la regularitat és merescudament per als blaugrana per una bona feia feta pels jugadors i pels tècnics. Tots. Els titulars i els suplents. Ara toca la copa. Volguda per arrodonir la temporada i fer el doblet. Un cop s’acabi la competició, segur que els blaugrana hauran de mirar al camp i a la banqueta i prendre decisions. I mirar cap al filial. Un equip que no rutlla i en què els resultats negatius i el joc no fan pensar que pot contribuir al primer equip i estalviar algun fitxatge. No es valora la feina que es fa en el futbol formatiu. Es va massa al mercat per completar el filial. No es troben a casa els jugadors necessaris i amb el potencial que cal. Es va a buscar a fora per una urgència sense futur. I per a un filial sense futur, vistos els resultats. I poc engrescador per als joves jugadors de les categories inferiors. I alguns marxen inevitablement per millors ofertes desconfiats del que poden rebre. No és una bona política sabent que es fa una gran inversió durant un grapat d’anys i sempre es vol aplegar el bo i millor. O almenys això és el que es pretén. I alguns marxen. Si marxa, Andrés Iniesta no farà soroll. Ni vol fer-ne. El relleu no hi és. La seva capacitat futbolística, la seva categoria, la seva integració i el seu lideratge es perdran inevitablement. I entrarem en la dinàmica embogida i ben poc racional de fitxem, fitxem, que el món s’acaba. És el que toca.