La veritat és que, fins fa tot just dos minuts, no tenia previst escriure sobre el Granollers. Buscava i remenava idees i no trobava cap concepte que m’acabés fent el pes. I de cop, bing!, m’ha vingut al cap. I sense ni un sol esbós, les paraules que ara mateix llegeixes han començat a sortir.

La fotografia que acompanyaria aquest article seria, sens dubte, el gol de Rolandas Bernatonis al Blaugrana. Una imatge que ho té tot. El què, el quan, el com i l’on. Però també us diré que això és, gairebé, el menys important. Per als vallesans de bressol, entenc la transcendència del gol i del moment, que s’assimila al títol més important de la darrera dècada, però crec que l’anàlisi ha de mirar més enllà. Perquè no és només aquesta victòria, no és tan sols guanyar el rei, és la temporada en general el que mereix una consideració especial. A tres jornades del final, l’equip és a un sol partit d’entrar a la Champions. Les portes de la il·lusió són obertes de bat a bat i el que fa uns anys eren barbes llargues com a senyal de protesta i precarietat econòmica, ara són somriures afaitats que pensen en gran. Somriures que no acaben aquí.

Sempre he defensat que la dificultat, per a equips com el Granollers, rau en la possibilitat de competir amb dos ritmes a la vegada. Europa i Asobal. No parlem de plantilles profundes ni de fons d’armari determinant. Parlem de jugar al límit, d’haver de forçar la màquina. I de dibuixar plantilles i planificar equips des del mínim comú múltiple. Els esforços acaben passant factura i la il·lusió et porta fins on pot. Aquesta temporada, però, el guió ha canviat. Els d’Antonio Rama han combinat Europa i la lliga de manera brillant, amb una fase de grups pràcticament impecable i ara són a una sola eliminatòria de la final four de la copa EHF. Ha caigut el Chambéry i ara es pensa en el Saint-Raphaël.

L’equip, i el club, entra a la recta final de la temporada amb tots els fronts oberts. Viu a la lliga, somiant la Champions i amb Magdeburg a l’horitzó. I penso que cal celebrar el moment. La història del club, que sovint només remarca les vitrines, també està plena de temporades insulses i de propòsits incomplerts. Ara que els blanc-i-blaus són a un mes del final i amb tot per decidir, és l’hora de reconèixer el mèrit i gaudir del moment. I que duri.