I hem arribat al punt que s’esperava. L’Spar Citylift s’ha plantat a la final de la Lliga Femenina de bàsquet. Ja és el quart any consecutiu que ho aconsegueix. Però, per habitual que comenci a ser, encara costa valorar amb certa perspectiva el que està aconseguint el club gironí. Donaria per tot un article. Centrem-nos, però, en aquesta final. Un clàssic contra el totpoderós Perfumerías Avenida. Una final a tres partits que arrenca dijous que ve a Salamanca i que tindrà el segon round a Girona, el diumenge 29.

D’entrada, l’Avenida surt com a favorit. Però si hi ha un equip en aquesta lliga que pot trencar el domini de les salmantines és, sens dubte, l’Uni Girona. La il·lusió i el caràcter hi seran segur. Durant tota la temporada l’Spar ha donat compte que aquesta és la base del seu joc. Més enllà d’això, però, els errors caldrà minimitzar-los fins al darrer exponent. Per obtenir el títol cal fer una final pràcticament perfecta, perquè l’Avenida no perdona els errors. Un plantejament tàctic –ofensiu i, especialment, defensiu– que pugui generar dubtes en el rival, per inesperat. I, també, tenir coll avall que l’entrenador i les jugadores de l’Avenida portaran el reglament al límit, posant mans per tot arreu i vorejant la falta –o fent-la directament–. Esperem que, en aquest cas, l’arbitratge no destil·li la permissivitat que habitualment hi ha amb les salmantines. L’esperança és el darrer que es perd. Tot i això, les gironines s’han de mentalitzar que hauran de jugar amb aquesta situació. El treball previ en aquest sentit és indiscutiblement necessari. I bona part de la final passa per saber aguantar físicament i psicològicament aquest joc agressiu.

L’Uni arriba a aquesta final en un bon moment. El relat de la temporada ha estat, fins ara, gairebé d’excel·lent. Però aquesta és l’hora de la veritat. No hi ha cap exigència vers l’equip d’Èric Surís perquè guanyi la lliga. Però ningú amaga que ser l’etern segon algun dia ha d’acabar. Seria el premi a la feina i a la constància. De moment tothom té clar que es pot mirar cara a cara l’Avenida, sense complexos. De fet ja els van guanyar una lliga fa tres anys. En aquell moment ningú s’ho podia imaginar. Ara ningú ho diu obertament però tothom ho pensa: per què no aquest any també!