La llibertat, a la brossa
He de confessar que mai no havia pensat veure en directe per televisió un acte tan antidemocràtic com el que va succeir en la final de copa. La retirada de pancartes amb la paraula “llibertat” per llençar-les a la brossa. No és estranya aquesta actuació pròpia de la Inquisició i la llegenda negra, cal recordar que un dels ministres del govern del PP signava a la premsa a favor de la lluita armada per continuar el franquisme. O els despropòsits continuats de M. Rajoy i el seu govern, el més corrupte d’Europa –i cap d’ells a la presó– per desacreditar dia a dia policia i Guàrdia Civil en usar-la en fets que poc tenen a veure en la lluita contra el crim i la delinqüència. És greu que la població d’un estat no confiï en cap dels cossos de seguretat. Dissabte al Wanda Metropolitano identificaven aficionats en un partit de futbol. Esperpèntic. Trist paper de qui ha de ser de tothom.
Futbol amb majúscula, per damunt de la greu errada de Roma, amb uns pocs retocs i incorporant ADN Barça, això és planter o algun jugador que s’hi pugui adaptar. L’era Messi i cia. té encara uns anys de recorregut. Les aficions com sempre, bé, a favor dels seus colors, banderes, nacions o sentiments identitaris i cap, cap, problema. Estem en un món proper i globalitzat, en el futbol i l’economia, en la cultura pròpia i el saber universal. Només qui no és obert de ment, qui és un fervent ignorant tancat al món, pot no entendre que tots som iguals en la diferència. Com ho són els futbolistes del Barça, el Girona, l’Espanyol, el Chelsea o el Boca Juniors.