Després de la derrota del Barça a Roma, aquella derrota que ningú ha aconseguit encara treure’s del cap, la por de la tercera Champions consecutiva del Madrid ha crescut. Fins a tal punt que hi ha gent que intenta menystenir el doblet –falta guanyar la lliga, però vaja, és qüestió de temps–, que el Barça ha aconseguit molt poques vegades. Entenc el neguit del barcelonisme, perquè veure els de Zidane aixecar una altra orelluda no fa cap il·lusió, però comença a ser hora que donem valor al que ha aconseguit el Barça aquesta temporada. Perquè és veritat que en l’última dècada l’afició blaugrana s’ha acostumat a guanyar-ho tot, però potser caldria començar a tocar de peus a terra i veure que allò era excepcional, que els títols costen de guanyar i que a l’equip de Valverde ningú li ha regalat res. Ha guanyat la copa eliminant el Celta, l’Espanyol i el València, i anul·lant el Sevilla en la final. I en la lliga no ha perdut ni un sol partit. Ni un de sol. Per la seva banda, el Madrid encara té possibilitats a Europa, i tant, però sort en tenen, d’això! Si no, faria mesos que ni sabríem què en fan, de la pilota, perquè de la lliga ja ni se’n recorden, i de la copa els en va deixar fora el Leganés. I sí, poden tornar a guanyar la Champions, i si la guanyen, doncs se’ls felicita, i punt. I si fa mal, doncs agafeu el llibre que us han regalat per Sant Jordi i apagueu la tele. Però abans, potser que felicitem el Barça i celebrem els títols, no? Perquè han costat sang i suor, i perquè són els nostres. Jo ho faré.