Després de la der­rota del Barça a Roma, aque­lla der­rota que ningú ha acon­se­guit encara treure’s del cap, la por de la ter­cera Cham­pi­ons con­se­cu­tiva del Madrid ha cres­cut. Fins a tal punt que hi ha gent que intenta menys­te­nir el doblet –falta gua­nyar la lliga, però vaja, és qüestió de temps–, que el Barça ha acon­se­guit molt poques vega­des. Entenc el neguit del bar­ce­lo­nisme, perquè veure els de Zidane aixe­car una altra ore­lluda no fa cap il·lusió, però comença a ser hora que donem valor al que ha acon­se­guit el Barça aquesta tem­po­rada. Perquè és veri­tat que en l’última dècada l’afició blau­grana s’ha acos­tu­mat a gua­nyar-ho tot, però pot­ser cal­dria començar a tocar de peus a terra i veure que allò era excep­ci­o­nal, que els títols cos­ten de gua­nyar i que a l’equip de Val­verde ningú li ha rega­lat res. Ha gua­nyat la copa eli­mi­nant el Celta, l’Espa­nyol i el València, i anul·lant el Sevi­lla en la final. I en la lliga no ha per­dut ni un sol par­tit. Ni un de sol. Per la seva banda, el Madrid encara té pos­si­bi­li­tats a Europa, i tant, però sort en tenen, d’això! Si no, faria mesos que ni sabríem què en fan, de la pilota, perquè de la lliga ja ni se’n recor­den, i de la copa els en va dei­xar fora el Leganés. I sí, poden tor­nar a gua­nyar la Cham­pi­ons, i si la gua­nyen, doncs se’ls feli­cita, i punt. I si fa mal, doncs aga­feu el lli­bre que us han rega­lat per Sant Jordi i apa­gueu la tele. Però abans, pot­ser que feli­ci­tem el Barça i cele­brem els títols, no? Perquè han cos­tat sang i suor, i perquè són els nos­tres. Jo ho faré.