Són una de les gràcies o de les desgràcies de l’esport, depèn de com es miri i del costat que et toqui viure-les. Però és evident que les dinàmiques són molt importants i clau en un campionat o una temporada esportiva.

Una de positiva et dona confiança, optimisme i autoestima i et pot conduir cap a l’èxit que t’has marcat inicialment. Per contra, si aquesta és negativa genera dubtes i nervis i et pot dur a no complir els objectius a què aspiraves.

També és força habitual que durant un mateix curs puguis viure més d’una dinàmica. Passar d’encadenar diverses victòries a perdre més d’un partit seguit.

Quan tot va bé t’atreveixes a fer coses durant la competició que en circumstàncies ben diferents no faries. En canvi, quan van mal dades, la pilota crema i creix la por d’equivocar-se o de fallar.

Quan totes et ponen tires endavant aquell partit que tenies perdut. T’entra aquell triple a l’últim segon que abans no tocava ni el ferro, i et veus capaç de remuntar quan vas a sota en el marcador. Et sents fort, segur i amb confiança.

Quan les coses no rutllen, aquell partit que tenies guanyat l’acabes perdent i fins i tot les jugades clau surten al revés de com esperaves.

I un bon exemple de tot plegat el tenim ara mateix amb el Joventut. La Penya ha passat de guanyar només quatre partits en 24 jornades a sumar cinc triomfs en les darreres sis.

De perdre tretze partits consecutius i estar més d’un any sense guanyar a domicili a aconseguir ara tres victòries seguides lluny de Badalona. De tenir més que complicat evitar el descens a tenir a tocar la salvació.

I què ha canviat a la Penya perquè ara tot es vegi més clar? Doncs bàsicament els resultats.

Resultats que ajuden a revertir una situació. A canviar una dinàmica. Tot i que per aconseguir-ho res de tot això seria possible sense creure en el treball que fas cada dia, en fer les coses ben fetes, en no abaixar els braços i també, per què no dir-ho, amb una mica més de talent i rectificant i prenent decisions a temps.

La sort potser també compta, però no arriba sola. Sense una feina i unes decisions prèvies aquesta no apareix per enlloc. Ni arriba, ni se l’espera.