Són una de les gràcies o de les desgràcies de l’esport, depèn de com es miri i del cos­tat que et toqui viure-les. Però és evi­dent que les dinàmiques són molt impor­tants i clau en un cam­pi­o­nat o una tem­po­rada espor­tiva.

Una de posi­tiva et dona con­fiança, opti­misme i auto­es­tima i et pot con­duir cap a l’èxit que t’has mar­cat ini­ci­al­ment. Per con­tra, si aquesta és nega­tiva genera dub­tes i ner­vis i et pot dur a no com­plir els objec­tius a què aspi­ra­ves.

També és força habi­tual que durant un mateix curs puguis viure més d’una dinàmica. Pas­sar d’enca­de­nar diver­ses victòries a per­dre més d’un par­tit seguit.

Quan tot va bé t’atre­vei­xes a fer coses durant la com­pe­tició que en cir­cumstàncies ben dife­rents no faries. En canvi, quan van mal dades, la pilota crema i creix la por d’equi­vo­car-se o de fallar.

Quan totes et ponen tires enda­vant aquell par­tit que tenies per­dut. T’entra aquell tri­ple a l’últim segon que abans no tocava ni el ferro, i et veus capaç de remun­tar quan vas a sota en el mar­ca­dor. Et sents fort, segur i amb con­fiança.

Quan les coses no rut­llen, aquell par­tit que tenies gua­nyat l’aca­bes per­dent i fins i tot les juga­des clau sur­ten al revés de com espe­ra­ves.

I un bon exem­ple de tot ple­gat el tenim ara mateix amb el Joven­tut. La Penya ha pas­sat de gua­nyar només qua­tre par­tits en 24 jor­na­des a sumar cinc tri­omfs en les dar­re­res sis.

De per­dre tretze par­tits con­se­cu­tius i estar més d’un any sense gua­nyar a domi­cili a acon­se­guir ara tres victòries segui­des lluny de Bada­lona. De tenir més que com­pli­cat evi­tar el des­cens a tenir a tocar la sal­vació.

I què ha can­viat a la Penya perquè ara tot es vegi més clar? Doncs bàsica­ment els resul­tats.

Resul­tats que aju­den a rever­tir una situ­ació. A can­viar una dinàmica. Tot i que per acon­se­guir-ho res de tot això seria pos­si­ble sense creure en el tre­ball que fas cada dia, en fer les coses ben fetes, en no abai­xar els braços i també, per què no dir-ho, amb una mica més de talent i rec­ti­fi­cant i pre­nent deci­si­ons a temps.

La sort pot­ser també compta, però no arriba sola. Sense una feina i unes deci­si­ons prèvies aquesta no apa­reix per enlloc. Ni arriba, ni se l’espera.