Opinió

La crisi de Novak Djokovic

Ni en el pitjor dels seus malsons hauria imaginat un inici de curs tan decebedor

En ter­mes col·loquials refe­rits a l’esport i con­cre­ta­ment al ten­nis, s’uti­litza, sovint de manera gratuïta, l’expressió “ha vin­gut a pas­se­jar-se” per deter­mi­nar aquells sub­jec­tes que es con­si­dera que no han suat sufi­ci­ent­ment la samar­reta i han pri­o­rit­zat cobrar el fix de sor­tida que tin­gues­sin esti­pu­lat i fotre el camp. Al Godó hi ha casos històrics de ten­nis­tes que no esta­ven ave­sats a la terra batuda i que per­dien molt aviat tot i la fama mun­dial de què venien pre­ce­dits. Mal­grat que segur que molta gent ha uti­lit­zat l’expressió per refe­rir-se a Novak Djoko­vic i la seva der­rota de dime­cres pas­sat en el seu debut con­tra l’eslo­vac Mar­tin Kli­zan, no és el cas. El serbi va dema­nar expres­sa­ment i a dar­rera hora jugar el Bar­ce­lona Open Banc Saba­dell per millo­rar les seves pres­ta­ci­ons sobre terra batuda abans dels Mas­ters 1.000 de Madrid i de Roma, i, sobre­tot, amb la vista posada en l’horitzó de Roland Gar­ros. Només cal veure els seus resul­tats aquest curs. Ni en el pit­jor dels seus mal­sons hau­ria ima­gi­nat un inici tan dece­be­dor. El tor­neig es va per­dre uns hipotètics quarts entre el serbi i Nadal, el major espe­ci­a­lista de la terra sobre terra. Mirant en pers­pec­tiva, però, Djoko­vic ha estat un juga­dor també impor­tant sobre la superfície. Ha der­ro­tat el balear set cops sobre argila en un con­text en què Nadal, en tota la seva car­rera pro­fes­si­o­nal, només ha per­dut 35 par­tits i n’ha gua­nyat 401. El balcànic, a més, va ser campió de Roland Gar­ros el 2016 una vegada esme­nat l’error greu que va come­tre quan va per­me­tre que Waw­rinka li remuntés un par­tit que tenia mig gua­nyat el 2015. Semi­fi­na­lista el 2015 al Godó i amb cinc títols ATP, Kli­zan, per la seva banda, és un juga­dor molt res­pec­ta­ble i ho va demos­trar obli­gant Nadal a sal­var tres pilo­tes de set. Però el ren­di­ment de Djoko­vic quan s’hi va enfron­tar va ser baix, tant en el pri­mer com en el ter­cer sets. En el segon va fer alber­gar espe­ran­ces de retorn a par­tir del seu revés de capçalera. Va ser trist veure’l impo­tent, fallant cops fàcils –una volea escan­da­losa– per al seu nivell habi­tual. Després, va estar a l’altura i va dema­nar dis­cul­pes –no en tenia cap obli­gació– per no haver com­plert les expec­ta­ti­ves. Només calia mirar-lo als ulls per veure que no va venir a pas­se­jar-se i men­jar una pae­lla a les Ram­bles.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.