Lliga i copa per al Barça, que bé. Em vaig sentir, però, una mica anguniejat pel fet que els jugadors ho celebressin al mig del camp del Deportivo de la Corunya, un rival que acabava de veure que li tocava baixar a segona divisió tot i que des que l’entrena Seedorf juga bé i que en la primera part havia tingut més ocasions per marcar que no pas el Barça. Per la resta de les lligues, comprovar que els canvis d’entrenador no han tingut fruits immediats, com a vegades passa, cas de la Real Sociedad, en l’Espanyol i el Barça B. Potser una mica més de ganes i bona actitud. I a l’Espanyol la contradicció que dos dels seus millors jugadors, Darder, amb una falta innecessària, i David López, amb unes mans incontrolades, van ocasionar la falta i el penal que van causar la derrota i l’empat en els partits contra el Getafe i Las Palmas. Un altre tema és la subtilitat o el flirteig amb què Iniesta s’ha anat acomiadant i que m’ha fet pensar que en el fons, si és que estava en condicions de seguir un any més com va demostrar contra el Sevilla, ha faltat una oferta del club que el situés a l’altura dels millors. Si accepta una oferta milionària a l’estranger vol dir que o simplement vol seguir jugant o, pel que sigui, li cal encara una quantitat important de recursos per encarar el futur personal o empresarial. La resta, una mica de rutina, com la d’alguns entrenadors que segueixen fent plegar abans d’acabar el partit els jugadors –excepte els cracs– que han marcat un gol, no fos cas que s’ho creguessin.