Triomfs i angúnies

Lliga i copa per al Barça, que bé. Em vaig sen­tir, però, una mica angu­ni­e­jat pel fet que els juga­dors ho cele­bres­sin al mig del camp del Depor­tivo de la Coru­nya, un rival que aca­bava de veure que li tocava bai­xar a segona divisió tot i que des que l’entrena See­dorf juga bé i que en la pri­mera part havia tin­gut més oca­si­ons per mar­car que no pas el Barça. Per la resta de les lli­gues, com­pro­var que els can­vis d’entre­na­dor no han tin­gut fruits imme­di­ats, com a vega­des passa, cas de la Real Soci­e­dad, en l’Espa­nyol i el Barça B. Pot­ser una mica més de ganes i bona acti­tud. I a l’Espa­nyol la con­tra­dicció que dos dels seus millors juga­dors, Dar­der, amb una falta inne­cessària, i David López, amb unes mans incon­tro­la­des, van oca­si­o­nar la falta i el penal que van cau­sar la der­rota i l’empat en els par­tits con­tra el Getafe i Las Pal­mas. Un altre tema és la sub­ti­li­tat o el flir­teig amb què Ini­esta s’ha anat aco­mi­a­dant i que m’ha fet pen­sar que en el fons, si és que estava en con­di­ci­ons de seguir un any més com va demos­trar con­tra el Sevi­lla, ha fal­tat una oferta del club que el situés a l’altura dels millors. Si accepta una oferta milionària a l’estran­ger vol dir que o sim­ple­ment vol seguir jugant o, pel que sigui, li cal encara una quan­ti­tat impor­tant de recur­sos per enca­rar el futur per­so­nal o empre­sa­rial. La resta, una mica de rutina, com la d’alguns entre­na­dors que seguei­xen fent ple­gar abans d’aca­bar el par­tit els juga­dors –excepte els cracs– que han mar­cat un gol, no fos cas que s’ho cre­gues­sin.