La persistència del campió
La victòria a la Corunya (2-4) va donar el campionat de lliga al Barça quatre jornades abans del final i sense perdre cap partit. Aquestes dades són espectaculars. Podríem entrar en el debat de si l’equip ha fet un joc més vistós o no, o de si ha dominat el pragmatisme en lloc de l’estètica, entre altres aspectes, però els números no enganyen i el Barça és el gran campió. En el meu últim article, deia que el Barça tenia la lliga al sac, però que no estava tan clar amb la copa, ja que el rival, el Sevilla li havia fet treure els colors al seu camp per l’actuació decebedora d’un Barça que a les acaballes del partit va poder empatar (2-2). La contundent victòria (5-0) va esvair molts dubtes, inclosos canvis a la banqueta, i va donar embranzida per a l’últim tram de la lliga. La recuperació física dels jugadors titulars gràcies al descans ha estat decisiva. Contra el Dépor es va veure una frescor i una energia que no van existir al camp de la Roma, amb futbolistes gairebé esgotats. Txingurri vol dir formiga, i les qualitats d’aquests insectes són ben conegudes pels científics: hàbits socials com l’ordre, la disciplina, la laboriositat i la previsió, entre d’altres. El mèrit del Txingurri Valverde ha estat el treball des del primer dia, especialment en la faceta que més flaquejava, la defensiva. Es podrà discutir si és més conservador o no, si té sort en moments clau, si el canvi de sistema a l’1-4-4-2 s’aparta del clàssic 1-4-3-3 emprat com a distintiu del Barça, però la rendibilitat que ha donat a l’equip és innegable. Felicitats, mister i enhorabona, Barça!