Permanència garantida i l’equip revifat. Són dos dels efectes immediats del relleu a la banqueta de l’Espanyol. Quique ja feia nosa i l’entusiasme de David Gallego ha fet la resta. Ara el que cal és perfilar la plantilla per a la propera temporada. Més enllà de si hi ha vendes, l’Espanyol hauria de reforçar totes les línies, especialment la defensiva. Cal un central de qualitat que permeti a David López jugar al mig del camp, i com a mínim un lateral. El mig del camp ja està bé, sempre que no es vulgui jugar amb bandes obertes. I en atac s’ha d’aconseguir que Gerard es quedi i donar confiança a Sergio García.

Realment no cal fer una gran revolució. El que sí que és necessari és millorar quatre o cinc posicions. Primer, Òscar Perarnau ha de definir la plantilla pel proper curs i, paral·lelament o fins i tot després, fitxar un entrenador, i no a l’inrevés. Ja s’ha vist amb QSF que si qui fitxa és el tècnic de torn, després t’has d’empassar les seves dèries. El professional del disseny de plantilla és Perarnau, que ha de fer un grup potent i dotar-lo del tècnic adequat.

Un capítol a part és el cas de Gerard Moreno, que aquesta temporada s’ha convertit en el nou ídol de l’Espanyol. Si el de Santa Perpètua rep una proposta irrebutjable, doncs res a fer. Però que no marxi per anar a un Vila-real o similar. L’Espanyol ha de ser capaç de retenir amb arguments de projecte esportiu el davanter. Aquest hauria de ser un dels reptes més destacats de la feina dels responsables de l’àrea esportiva.