De descafeïnat, res de res
Els que tenien por que el clàssic entre el Barça i el Real Madrid fos descafeïnat perquè el fet que la lliga ja estigués decidida a favor dels de Valverde i que els de Zidane estiguessin pensant en la final de la Champions restaria emoció i tensió al duel estaven completament equivocats. De descafeïnat, res de res. Més aviat, potser, li va sobrar una mica de cafeïna en alguns moments del partit, amb algunes entrades lletges, la de Bale a Umtiti moltíssim, i diverses picabaralles entre jugadors. Res que no s’esperés en un partit d’aquesta magnitud i entre dos equips amb una rivalitat històrica i que els esdeveniments dels últims anys només ha fet que augmentar. Cal agrair als dos entrenadors que malgrat que el resultat no era decisiu per al desenllaç del campionat optessin per jugar amb els seus millors equips, en el cas del Barça, el titularíssim. El de gala. Perquè això va ajudar que l’espectacle que es va veure al Camp Nou estigués a l’altura del que s’espera d’un clàssic. Va ser un partit fantàstic, en què hi va haver de tot: es va veure un bon Barça en els primers minuts, que es va anar desinflant després de l’empat d’un Madrid que amb Zidane a la banqueta encara no sap què es perdre al feu barcelonista. Però digne d’elogi va ser l’actitud dels de Valverde, que van ser capaços d’aguantar les escomeses madridistes jugant amb inferioritat tot el segon temps. I no només això, perquè amb deu van ser capaços d’avançar-se amb el gol de Messi i de tenir alguna ocasió que altra força clara per fer el tercer. L’únic desastre va venir per part de l’àrbitre del partit, Hernández Hernández, amb una actuació que va disgustar els dos equips i també les dues aficions.
L’esforç blaugrana per mantenir l’empat va ser una demostració que el Barça, després de guanyar el doblet, s’ha posat com a objectiu prioritari acabar la lliga invicte, una fita que només han aconseguit dos equips en la història, però quan els campionats només els disputaven deu equips. Res a veure. És un repte que motiva, i molt, Valverde i també els jugadors, perquè certificaria, encara més, que han estat amb molta diferència el millor equip del campionat, el més regular i el més competitiu de tots. Ho tenen a tocar, perquè ja només queden tres partits. Seria posar la cirereta del pastís a una temporada que hauria estat al llindar de l’excel·lent si no fos per la gran decepció de Roma, on el Barça va dir adeu de manera vergonyosa a la Champions. Una desfeta que un cop finalitzi el campionat haurà de ser analitzada amb deteniment. Caldrà prendre mesures per intentar que l’equip torni a recuperar el pols en la màxima competició europea, en què ja fa tres temporades que és incapaç de superar els quarts de final.
Abans, però, cal seguir disfrutant amb les celebracions del doblet. La que es va viure al Camp Nou just després del clàssic va ser improvisada, un gest dels jugadors, que van voler compartir amb l’afició els èxits d’aquesta temporada i el suport que el públic els ha donat durant tot l’any, també en el clàssic del primer a l’últim minut. L’oficial, l’organitzada pel club, serà el dia del partit contra la Real Sociedad. Aquell dia l’equip rebrà la copa de campions i s’escoltaran els parlaments dels protagonistes. També serà el dia en què Andrés Iniesta dirà adeu oficialment com a jugador del primer equip del Barça. Un dia que de ben segur serà molt especial per a ell i per a tots els culers. Un dia que ningú es voldrà perdre.