Doncs ja ha pas­sat el clàssic i ara, què? A espe­rar que el Liver­pool gua­nyi la Cham­pi­ons i el Madrid es quedi a zero? A par­lar d’altes i bai­xes? És a dir, ara que ja som cam­pi­ons de tot en l’àmbit naci­o­nal, què ens queda? Doncs molt fàcil, uns cri­ti­ca­ran la direc­tiva perquè està des­na­tu­ra­lit­zant el Barça i por­tant-lo cap a la des­a­pa­rició (si el Madrid gua­nya el Liver­pool encara serà més evi­dent); uns altres diran que tot és magnífic i que la tem­po­rada ha estat excel·lent (si el Madrid gua­nya la Cham­pi­ons, pot­ser serà un 8 i no un 9) i que tot està bé. N’hi ha d’altres que pen­sem una mica dife­rent.

Des de fa molt de temps, el Barça viu una situ­ació molt pecu­liar en el món del fut­bol. És un dels clubs més grans del món i amb més poten­cial espor­tiu i econòmic. I, per tant, un dels que crea més interès arreu. Fins aquí, tot molt bé. El pro­blema és que hi ha un micro­clima molt espe­cial al vol­tant del club que fa que sem­pre, fins i tot quan es gua­nyen tri­plets i doblets, esti­guem envol­tats de con­flic­tes, guer­res dialècti­ques entre grups diguem-ne poc neu­tres, etc. I tot això, encara que sem­bli men­tida, no és culpa de l’exte­rior, és culpa nos­tra. Això no vol dir que fora no facin res perquè aques­tes situ­a­ci­ons es com­pli­quin més. A què em refe­reixo? Doncs que els interes­sos i les fílies i fòbies de diver­sos grups fan que el nos­tre club esti­gui sem­pre sota una certa sen­sació de pro­blema i d’ines­ta­bi­li­tat. És a dir, que donem per fet que en un moment o un altre tin­drem una mica de gresca. I això, per desgràcia, ja forma part del nos­tre dia a dia.

És evi­dent i neces­sari que podem expres­sar el nos­tre sen­ti­ment perquè el club és nos­tre i forma part de la nos­tra vida. Em refe­reixo al pro­blema de l’acti­tud. És a dir, la pre­dis­po­sició a bus­car el pro­blema on sigui i com sigui per demos­trar que les coses no són com sem­blen, segons el nos­tre parer. I això ve donat perquè ens agrada més que el club esti­gui a les mans de la nos­tra opció pre­fe­rida. I amb aquesta idea inten­tem crear opinió sense tenir en compte les con­seqüències. Doncs no, crec fer­ma­ment que la unió fa la força, que la crítica cons­truc­tiva és el que fa que les coses millo­rin, que és l’acti­tud d’aju­dar pen­sant en el Barça i tota la seva gent la que ens por­tarà a l’esta­bi­li­tat. Depèn de nosal­tres, de tot el bar­ce­lo­nisme, acon­se­guir l’esta­bi­li­tat i tor­nar a con­que­rir tot allò que ens pro­po­sem. Lla­vors ja veu­reu com per molt que facin fora, no podran atu­rar el Barça.