Tan cert deu ser que el futbol no té lògica, com que la pilota no entra per atzar. Obviament, no és per atzar que la Champions League és el títol més important del futbol ara mateix, però alhora no té cap lògica que per guanyar el títol més important de la temporada n’hi hagi prou amb 13 partits de bon rendiment en comparació amb les lligues de 38 jornades. El madridisme està il·lusionat aquests dies amb la possibilitat de guanyar el títol europeu, i és normal, però no té cap lògica que l’èxit del club blanc aquesta temporada estigui a la mateixa distància –els 90 minuts de la final– que el fracàs absolut. Més encara. No té cap lògica que els dos equips que aspiren a guanyar el títol més important del futbol de la temporada no estiguin ni entre els dos millors en les seves lligues; tercer en el cas del Real en la lliga espanyola i quart en el cas del Liverpool en la Premiership. Això no vol dir que no siguin finalistes per mèrits propis. Vol dir que la Champions no necessàriament corona el millor equip i que la UEFA hauria de fer alguns canvis importants en el model de competició per aconseguir aquest objectiu. El Juventus, el Bayern, el Manchester City i el Barça han fet millor temporada que el Madrid i el Liverpool, però no estaran en la final de Kíev, i alguns (Barça i City) no van arribar ni a les semifinals europees. El Barça va tenir un mal partit a Roma, segurament el pitjor de la temporada, i ho va pagar. El City ha fet el rècord històric de victòries i punts en la Premier, però va fallar estrepitosament a Anfield, en l’anada de quarts de final, davant d’una de les seves víctimes en la mateixa Premier, i també ho va pagar. El Juventus i el Bayern (fins i tot el PSG) van tenir el Madrid de Zidane contra les cordes en un moment o altre de les seves respectives eliminatòries, però en el moment decisiu l’encert, la sort o l’arbitratge no els van ser favorables. El madridisme, avui, no pot estar orgullós de la temporada del seu equip, després de caure en la copa amb el Leganés i firmar la rendició en la lliga a vuit jornades del final i a 15 punts del Barça. No li ha faltat pressupost, ni plantilla, ni equip, però li ha sobrat desídia. Ha posat tots els ous a la cistella de la Champions i, allà sí, ha donat lliçons magistrals de supervivència. Encara li resten 90 minuts caminant pel fil de la navalla.