Doble o res

Tan cert deu ser que el fut­bol no té lògica, com que la pilota no entra per atzar. Obvi­a­ment, no és per atzar que la Cham­pi­ons Lea­gue és el títol més impor­tant del fut­bol ara mateix, però alhora no té cap lògica que per gua­nyar el títol més impor­tant de la tem­po­rada n’hi hagi prou amb 13 par­tits de bon ren­di­ment en com­pa­ració amb les lli­gues de 38 jor­na­des. El madri­disme està il·lusi­o­nat aquests dies amb la pos­si­bi­li­tat de gua­nyar el títol euro­peu, i és nor­mal, però no té cap lògica que l’èxit del club blanc aquesta tem­po­rada esti­gui a la mateixa distància –els 90 minuts de la final– que el fracàs abso­lut. Més encara. No té cap lògica que els dos equips que aspi­ren a gua­nyar el títol més impor­tant del fut­bol de la tem­po­rada no esti­guin ni entre els dos millors en les seves lli­gues; ter­cer en el cas del Real en la lliga espa­nyola i quart en el cas del Liver­pool en la Pre­mi­ers­hip. Això no vol dir que no siguin fina­lis­tes per mèrits pro­pis. Vol dir que la Cham­pi­ons no necessària­ment corona el millor equip i que la UEFA hau­ria de fer alguns can­vis impor­tants en el model de com­pe­tició per acon­se­guir aquest objec­tiu. El Juven­tus, el Bayern, el Manc­hes­ter City i el Barça han fet millor tem­po­rada que el Madrid i el Liver­pool, però no esta­ran en la final de Kíev, i alguns (Barça i City) no van arri­bar ni a les semi­fi­nals euro­pees. El Barça va tenir un mal par­tit a Roma, segu­ra­ment el pit­jor de la tem­po­rada, i ho va pagar. El City ha fet el rècord històric de victòries i punts en la Pre­mier, però va fallar estre­pi­to­sa­ment a Anfi­eld, en l’anada de quarts de final, davant d’una de les seves vícti­mes en la mateixa Pre­mier, i també ho va pagar. El Juven­tus i el Bayern (fins i tot el PSG) van tenir el Madrid de Zidane con­tra les cor­des en un moment o altre de les seves res­pec­ti­ves eli­mi­natòries, però en el moment deci­siu l’encert, la sort o l’arbi­tratge no els van ser favo­ra­bles. El madri­disme, avui, no pot estar orgullós de la tem­po­rada del seu equip, després de caure en la copa amb el Leganés i fir­mar la ren­dició en la lliga a vuit jor­na­des del final i a 15 punts del Barça. No li ha fal­tat pres­su­post, ni plan­ti­lla, ni equip, però li ha sobrat desídia. Ha posat tots els ous a la cis­te­lla de la Cham­pi­ons i, allà sí, ha donat lliçons magis­trals de super­vivència. Encara li res­ten 90 minuts cami­nant pel fil de la nava­lla.