Gairebé ningú pensava que a dos partits per acabar el Barça perdés la imbatibilitat. El Llevant ho va fer (5-4) en un espectacular partit, no tant pel joc sinó per la incertesa dels gols. En el minut 56 el Barça perdia per 5-1!, i en el 70 anaven 5-4; quedaven 20 minuts, però no va aconseguir empatar. Va sorprendre Valverde canviant l’1-4-4-2 habitual pel 1-4-3-3. Messi no hi va ser, però tant el mig del camp com la davantera eren jugadors estel·lars, i Coutinho com a gran figura marcant tres gols. Estic plenament convençut que els jugadors volien assolir aquest repte tant o més que el tècnic, però els greus errors tàctics en la col·locació, la falta de poder físic i la tardança a l’hora de fer els canvis, entre altres coses, van argumentar la derrota. En principi, la principal tasca dels defensors és defensar, i quan marxen els laterals, s’ha de cobrir la zona lliure deixada. Si la possessió de pilota es perd per errades en les passades, la pressió immediata és obligada. Per fer això el físic és fonamental, i quan els jugadors van justos de força hi ha canvis des de la banqueta. A l’entrenador li costa molt fer canvis, això no és nou, ja que ho ha fet en molts partits i el factor sort no sempre el tens de cara. Seria injust culpabilitzar jugadors que han jugat molt poc. Per què no tenen més minuts per comprovar si són aptes o no per a l’equip? Quan va sortir Denis, ja tard, va demostrar protagonisme i personalitat. Fa ràbia veure com s’escapa una possibilitat d’or de fer història, però com en tot s’ha de girar full. Moltes gràcies, Andrés Iniesta, pel teu gran futbol que ens has donat, i molta sort.